CERCLE 1

23 màxima extensió de la Corona Catalana, de Barcelona fins a Atenes, compreses les illes italianes, amésde lesBalears, i de Nàpols cap avall. Vaig haver de tranquil·litzar-los esmentant que l’actual nacionalisme català no pretén annexionar-se cap territori italià, no somencara tant dementsoatemporals com els eixelebrats del sanguinari Estat Islàmic. UnNeoGòtic que ésmoltmés teatralenDomènech iMuntaner iPuig iCadafalch, imoltmésestructural imísticaGaudí. Estudis recents, com el publicat el 2011, per Cócola 1 , interpreten el NeoGòtic com el carro armat de la nostra burgesia il·lustrada. La reconstrucció o la invenció del Barri Gòtic (Districte de la catedral, segons el que deien els nostres besavis), als segles XIX i XX, és l’expressió d’un programa demonumentalització de la ciutat per amajor glòria del turisme, que finalment ha entrat en crisi i discussió, indústria que s’ha convertit en el primer negoci local. Dalí en referència al fet, no en parla de manera positiva en el seuManifest Groc de 1928 (compartit ambGasch iMontanyà)clarament inspiratenel futurisme, ien altresseusescritsde l’època.Novull sergrollerniaprenentde copròfag, només transcric puntualment el que deia el geni al respecte, elmaigde1928, en lapresentaciód’aquestmanifest: Els nostres artistes són adoradors fervents de la caca. I per això, quan els nostres artistes adoradors de l’aspecte ruïnós, macabre i putrefacte de l’arqueologia, van ser consultats respecte a la solució ques’hadedonaralBarriGòticningúvapensaren lasevadestrucció, ja que aquest barri gòtic és el lloc més infame, inconfortable i vergonyós. La seu actual del Cercle Artístic de Barcelona, és l'última expressió, comdiuCócola, delNeoGòticaBarcelona, realment de finals dels anys 60. Un edifici noble d’una rica família de mercaders d’origen sicilià, els Pignatelli, més tard especejat i multillogat per als barceloninsmés necessitats. Fou comprat com a domicili social del Cercle Artístic de Barcelona, el 1959, després de passar com a llogaters pels millors llocs de la ciutat (Rambles, Gran Via / Passeig de Gràcia, Plaça Catalunya) aleshores espai social de l’aristocràcia local amb interessos artístics, comelsGüell, i dels socisnodepuratsper la feia poc creada societat franquista. Després d’una gloriosa històriadesde1881enendavant.Vanéixercomunassociació lliure d’artistes, a prop dels moviments més radicals, com el futurisme. L’exposició de pintura futurista de 1912 va ser proposadapel propiMarinetti 2 .Defenestradadesprésperuna Junta Directiva més casposa. Es conserven totes les cartes, i els seus llibres amb dedicatòries. Tempus fugit, durant la postguerra espanyola serà una caverna d’art tradicional i religiós, farcidad’autoritatsdel règim. Lareconstrucciófetaper l’arquitectemunicipalAdolfFlorensa, incorpora a la façana finestres gòtiques internes de l’edifici, i d’altres que es trobaven en el magatzem de l’ajuntament per ferdenou lesduesfaçanes.Superfíciestotalmentreinventades, degutal tallde l’edificiper lapartdelcarrerdelsArcs,queesva engrandir per tal demillorar la panoràmica vers lesmuralles romanes.Unnoumètodeapartird’unaantigapràctica: façana NeoGòtica, peròambmaterial anticde l’EdatMitjana. Enunproper textparlaremd’èpoquesencaramésproperes.█ 1. M. CÓCOLAGANT, Agustín. El Barrio Gótico de Barcelona: planificación d l p sado e imagen demarca. Edicions Madroño. Barcelona 2011 2. MARÍN SILVESTRE, Maria Isabel. Cercle Artístic de Barcelona, 1881-2006 Primera aproximació a 125 anys d’història Reial Cercle Artístic de Barcelona. Barcelona 2006. Pág. 61. Dedicatòriade Distruzione (1911) a LluísMasriera. Arxiu-Bibliotecadel RCAB. Orfebre, pintor, escenògraf, comediògraf i director teatral, Masriera foupresident de l’entitat benpocs anys de 1917a1918, peròsempreunactiucol·laborador. L’anydel contacte futurista (1912)presidia lacomissiódepintura. Per tant, sospitemqueen fou l’incitador.Anysmés tard, el1929, organitzarà la sevaCompanyiaBelluguet, a lapròpia seuquepocmés tard seràel teatreStudium, unes representacionsdeTeatreSintèticFuturista, a mbunapeçadeMarinett i. Dedicatoriade Distruzione (1911) aLluísMasriera. Archivo-bibliotecadel RCAB. Orfébre, pintor, escenógrafo, comediógrafoydirector teatral,Masriera fuepresidentede laentidadde sólode 1917a1918aunque siempre fueunactivo colaborador. El añodel contacto futurista (1912) presidía la comisióndepinturapor loque se sospecha fue su incitador. Añosmás tarde, en1929, sería supropiaCompañíaBelluguet laque en lamisma sede, representarapiezasdeTeatroSintéticoFuturista juntoconunaunaobradeMarinetti. Dedicationby Distruzione (1911) toLluísMasriera. Archive/Libraryof theRCAB. Goldsmith, painter, stage and comedywriter, aswell as a theatredirector, Masrierawas thepresident of the institute for very few years, from1917 to1918. However, he remained an active contributor. He presided thePaintingCommittee in1912, during the contactwithFuturism, and as such, we suspect hewas thedriving forcebehind it. Years later in1929, hisBelluguet Companywould goon toorganise someperformances of Teatre Sintètic Futurista (Synthetic Futurist Theatre) at theirownheadquarters, togetherwithapiecebyMarinetti.