CERCLE 1

R 13 MUSEUDELMODERNISME deBarcelona Rellevants personatges del periodisme i les lletres, com ara Josep Pla, ManuelBrunetoCarlesSoldevila, exigien l'enderrocamentdelPalaude laMúsicaperquèelconsideravenunaaberracióarquitectònica.Aquesta menademoviment antimodernistavaviureel seumajor apogeuentre elsanysvint i cinquanta, pocdesprésqueelmoviment arribésa la seva fi, entreel1910 i el1914, amb la irrupciódelNoucentisme, idesprésde trentaanysdegranapogeu. Actualment, el Modernisme ha recuperat el lloc d'honor que mereix, erigint-se comundelsmés valuosos símbolsd'identitat catalans i,més concretament, de laciutatdeBarcelona. Tot i que se'n poden trobar peces significatives al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), ja que atresora importants col·leccions del període, el Museu del Modernisme de Barcelona, situat al carrer Balmes, davant perdavant del seminari,mostraunadelicada col·lecció de pintura, escultura i arts decoratives d'una època que durant el seu desafortunatperíodedemenyspreuhaviaarribat aserqualificadacom «l'èpocadelmal gust». Elsseusartífexs, FernandoPinós iMariaGuirao, van inaugurar la sevaprimeragaleriaals anys setanta, propdelmercat dels Encants, imés tard es van traslladar al carrer Consell de Cent, on el 1978 van obrir la galeria Gothsland, molt a prop de la que fundaria posteriormentundels seus fills, FernandoPinósGuirao. A forçade comprar i vendre, la col·leccióqueatresora i exhibeixelmu- seuésel resultatd'unaselecciódepecesúniques, granpartde lesquals constitueixenun fons exuberants demobiliari i d'arts decoratives pro- cedentsd'algunsdelsmésprestigiosos tallersartesanalsdeBarcelona. Avui entrevistemFernando iGabriel Pinós, fillsdeMaria i deFernando, i successors del negoci familiar. Els acompanya Gema Losa, directora delMuseudelModernismedeBarcelona. El negoci familiar ja voltava entorn del galerisme i de l'antiquariat, la qual cosa en certa manera ja duia inherent un flux multidireccional incessant d'obres d'art modernistes. Per què llavors la idea de crear un museu? (contestaFernandoPinós) Unade les referències i atractiusmés importants deBarcelona són els meravellosos edificismodernistes que té la ciutat, i era una pena que els visitants i els amants de l'art només poguessin gaudir de la seva arquitectura. Vam pensar que calia podermostrar com ornamentaven totsaquestsedificis i comvivia lagentde l'època.Nosaltresdisposàvem d'un espai situat al centre de la ciutat i d'una gran col·lecció d'obres d'artdel períodemodernista. Tractant-se d'una institució privada, les noves adquisicions m'imagino quedeuen seracuradament sospesades (contestaFernandoPinós) Deixant de banda l'esforç que es fa a causa de la inversió econòmica que suposen, les noves adquisicions es duen a terme amb total rigor, tenintencomptequehande tenirunescaracterístiquesmoltconcretes, ja sigui quant a l'execucióoquant a laqualitat, imantenint o superant sempreel nivell de lacol·lecció. Deu resultarmolt difícil sostenir una entitat comaquesta exclusivament amb fonsprivats… (contestaFernandoPinós) Noésgens fàcil avui diamantenir i ampliar lanostra col·lecció i, amés, tenir-la oberta al públic sense cap tipus d'ajuda externa. Però creiem queésnecessariperaBarcelona ipera totselsamantsde l'art comptar amb un espai de referència on poder gaudir d'un dels moviments artístics més importants i esplendorosos de la nostra cultura i de la nostraciutat. Quines conclusions en treuen, d'un moment com l'actual: museus subvencionats i massificats, però així i tot, sovint deficitaris; petits i encantadorsmuseusbuits; pocapedagogiaentre tanta selfie,… (contesta GemaLosa) Certament és una realitat; crec que caldria fer un esforç per esponjar el públic i apropar-lo a espais que valen la pena i que no es visiten per desconeixement i que, al seu torn, també resulten deficitaris, precisament per les poques visites que generen. Al meu entendre, els organismes corresponents, haurien de col·laborar d'una manera més activa cap a una difusiómés àmplia delsmuseus, sobretot delsmenys freqüentats. Cal evitarque lamassificacióenaquestsespais suposi una devaluació de la qualitat i dels serveis (activitats, confort de la visita, recorreguts assequibles) que aquestes entitats més discretes puguin oferir i senseperjudici, és clar, de laconservaciódel patrimoni. Sembla que visitar museus respondriamés a un «postureig» que a una autènticanecessitat cultural… (contestaGemaLosa) La necessitat cultural és una realitat, donat que l'home ha de satisfer també les necessitats de l'ànima. L'art és una de les alternatives que l'hand'alimentarperaconseguirunenriquiment interior. Ens faperso- nes sabents, però també conscients i preocupades per laHistòria i per l'entorn. Si actualment estem vivint una època demolt de «postureig» és perquè, en lloc d'incidir en l'educació de les nostres generacions, s'incideix cada vegadamés en la immediatesa i en la necessitat d'acu- mular experiències, de cara sempre a la galeria. L'afluència del públic jove, sobretot enàmbits culturals, sempre seràpositiva, però s'had'en- coratjar un interès veritable, de fons, nonomés des de les institucions educatives i de lavidapública, sinódesdelmateixàmbit familiar i soci- al. Acudir aveureunaexposiciónoésun ticka la llista interminablede LuisaNoriegaMontiel