CERCLE 1

14 cosesper fera lavida (sempreambpresses), ésun tickenel recorregut humà i identificatiudecadapersona, decadacultura. Hi ha confluència d'opinions sobre el tema. Hauria d'haver-se preservat el granart de lademocratització foramesurade laqual ha estat objecte o creuque cal obrirportes a tothomper contribuiral lent perònecessari procésde culturitzaciódel nostrepaís? (contestaGemaLosa) És imprescindibleque lacultura i l'educacióarribinalnombremésgran de persones possible i, sobretot, centrar-nos en els nostres joves, que sónels futursprofessionalsdelpatrimoni idelsmuseus, col·leccionistes potencialsoelmateixpúblicquegaudeixde les iniciatives culturals. Naturalment, elMuseudelModernismehavolgutobrir-seal públicper arribar aqualsevol personaque senti lanecessitat, obéde contemplar i d'aprendre sobre les seves arrels històriques, o bé de gaudir del simple fet artístic i estètic. Sobretot, però, unmuseu, com a institució educativa, ha de facilitar i propiciar que tothom hi tingui accés. Hi ha moltesmaneres de democratització que no impliquen una devaluació de les entitats museístiques. Al cap i a la fi, la inversió en cultura també és una inversióquehade respondre a objectius de respecte, de conservació i demillores pedagògiques, i els professionals hi són per vetllarque sigui així. D'altra banda, considero importantíssim que les obres vagin acompanyadesd'un context, d'una informació, jaque lesobresd'art en simateixesens fanpensar, reflexionar i gaudir, i aixòhopodem fer tots, i evitarem tant labanalitzacióde laculturacom laseva limitacióalmón de leselits. El museu està al servei del públic i la mesura del seu èxit no és la massificació, l'afluència perquè sí, sinó la qualitat de l'experiència i de l'aprenentatge que cadascun dels visitants s'emporta a casa quan en surt. És lanostra tasca esbrinar si el visitant téuna reacciópositiva o no, si torna, si es converteix en habitual, etc., i estar amatents a les necessitats i a l'adequada resposta que per la nostra banda podem i hemdedonar. Llavors, el museu, com a gran dipositari de l'art i institució sagrada, ha d'assumir la seva part en la transformació social i cultural d'un país? (contestaGemaLosa) Per descomptat. Es tracta no tan sols demostrar la col·lecció, sinó de contextualitzar lesobres,dedonar informació ipromoureque lacultura arribi a tots els estrats de la societat i fer conèixer part de la nostra històriaa travésde lesobresmateixes. La cultura i l'educació sóneines de transformaciósocialpoderoses, jaqueproporcionenelconeixement, lareflexió i lacapacitatdedebatre. Iaquesta tasca,abandade lesmoltes polítiques educatives i socials en mans de les institucions públiques, és un deure dels museus. Des dels museus, amb els seus continguts, propostes i activitats, hem de ser capaços de sembrar entre les noves generacionsel que seràdesprésun coneixementmésgrande l'entorn i denosaltresmateixosperavançar, si fembé lanostra feina, enel futur. En aquest últim supòsit, qui considerar que ha de fer front al cost econòmic? (contestaGemaLosa) Crecque la intervenciópública, sempreaplicadademaneraresponsable i coherent, hauriad'ajudar amantenir els espais culturals, sempreque aquests espais siguin deficitaris. En lamesura en què les institucions arriben a un model d'autofinançament, ja no necessiten aquestes ajudeso, simésno, jano lesnecessiten tant, i llavorsespodriendedicar els esforços a altres espais, que actualment es veuen obligats a tancar permancade finançament. Quanparlemdemancaderecursos,crecquetambéésfonamentalparlar, com jahecomentatanteriorment,dedeurescomaentitatcultural.Amb aixòvulldirque, encaraqueelnostreobjectiuésaconseguiroptimitzar els nostres propis recursos com a entitat privada, la presència de partidespúbliquesés fonamental pera la implicaciód'uns i altresen la vidacultural de laciutat. Leo Castelli va saber establir vincles entre els galeristes i els àrbitres culturals que suposadament són representats pel museu. La presència d'una obra en unmuseu podria ser la seva consagració més definitiva. Quina mena de criteri se segueix per decidir quina peça està en venda i quina peça ha de romandre en el fons del museu? (contesta Gabriel Pinós) Fins al 2008, any que s'inicia el projecte del museu, el procés era el següent: es feiaunaexposiciómonogràficaocol·lectivaaGothsland; un copacabada, esdecidiasi capde lesobresexposades,pel fetdesermolt representativade l'estil ode l'artista,mereixia incloure's a la col·lecció i, conseqüentment, esretiravadel circuit comercial.Aixònovoldirque, després de cada exposició, no s'incrementés la col·lecció amb alguna obra, tot i que sí que és cert que aquest lent i mediat procés s'ha dut a terme durant quatre dècades pràcticament. Fruit d'aquesta afició apassionada i rigorosa que van iniciar els nostres pares i malgrat les ofertes que ens van fer per algunes obres de la col·lecció, vam poder inaugurar el Museu del Modernisme el 2010. Des de llavors, sempre sorgeix el debat quan entra una obra nova, i, sense poder-ho explicar objectivament, al final es trobaunequilibri entreel seny i la rauxa. Què passa amb el bon gust? És una cosa intemporal o ja no s'estila? (contestaGabriel Pinós) En el procés de creació artística, enmenor omajor proporció, el sentit estètic hi és present. Però aixònopassaúnicament en la creació. En la nostra vida diària, en la presa de decisions també és present el sentit estètic, demanera conscient o inconscient, i amb això vull dir que els cànonscanvienoevolucionen isolentrobar-sepuntsd'unióensocietats enprincipi antagòniques. Labellesano téedats, èpoquesni fronteres. Hi habellesaen l'art actual? (contestaGabriel Pinós) Hi habellesaen tot el queensenvolta. Massa artistes actuals se serveixen de la gastada expressió del «diàleg amb…» per provar de fer cotitzar les seves obres dins d'unmarc de refe- rència com ara pot ser unmuseu d'art contemporani. No creu que l'art actual hauria de dialogar menys amb els grans mestres i innovar més? (contestaGabriel Pinós) Potser és que els maridatges estan de moda en pràcticament tots els sectors. Trobo molt interessant l'oportunitat de poder veure i experimentar punts de vista poc ortodoxos i des d'altres camps diferents. L'experiència en si és molt més enriquidora i val a dir que no podem obviar el fet de tenir com a referència els grans clàssics. El dia que els artistes no tinguessin inquietuds, sí que ens hauríem de preocupar;mentrestantdeixemque flueixi lacreativitat. Elmés excelsde lanostracultura, del nostreart, sol ser forçamésvalorat (malauradament) fora de les nostres fronteres. Té prevista el museu algunamenad'estratègiaa efectes de donar a conèixer el seu important paperal públicde forade la ciutat? (contestaGemaLosa) Unaparaula: Internet.Ésunaeinabàsica,éselnoumitjàdecomunicació de les darreres generacions, per la qual cosa, una de les nostres estratègies és centrar-nos en les tecnologies per poder combinar-les d'acordambels tempsquevivim. Si ensadaptema lesnovesexigències comunicatives, estarem sempre en xarxa no només amb un públic potencial sinóambelsvisitantspassats i assidus, ambelsqualspodrem mantenirdiàlegsconstantsque facindelnostremuseuunespaidinàmic i ambmolta, molta participació. Suprimint la distància física, la xarxa ensposaencontacteambunampli ventall depúblic. A més, el nostre museu s'ofereix, obertament, i amb els recursos que pugui assumir, no tan sols a conservar el Modernisme i donar- lo a conèixer fora de les nostres fronteres, sinó a enriquir i proposar noves experiències culturals per a tot aquell que desitgi conèixer en profunditatqui som i quinaculturaens caracteritza.█