CERCLE 1

P er a la filosofia, l'abstracció (del llatí abstrahere , 'allunyar, sostreure, separar') és una activitat cerebral que permet aïllar, a nivell conceptual, una certa qualitat, física o funcional, d'alguna cosa amb la intenció de reflexionar-hi al marge de la restadepropietatsde l'objecteenqüestió. Quan, gràcies a aquests pensaments o a l'acció de comparar entre diverses coses, s'adverteix que la qualitat aïllada és comuna a un conjunt, es diuque l'objecte sotmès a l'abstracció és un universal. La disciplina que es dedica a investigar sobre l'existència, o no, dels universals separats de la reflexió que puguin suscitar, és lametafísica. Allòreal iallòabstracte AllòquePlatóvavolerdonaraentendreésqueunaparaulaque descriu alguna cosa demanera que tothomn'entén el significat sensereferir-sea l'objecteconcret, comununiversal, ésuna idea atemporal,perfecta i,per tant, immutable, en laqualallòconcret –real–participaparcialment, jaqueelmónmaterial ésunmirall imperfectedelmónreal.Plató, enconseqüència, vaserelprimer realista. Aristòtil va introduir el terme aphaireis , que es va traduir al llatí com a abstractio . Contràriament a Plató, que creia en una intuïciódirecta de les essències o idees, Aristòtil considera que tota idea universal es fonamenta en dades empíriques. Així, la idea (o concepte) de taula, per exemple, procedeix del procés de comparació de diversos objectes mobles que comparteixen entresiunescaracterístiquessemblantsquepodem«abstreure» i destriar d'allò que tenen en comú. Allò que fa que una taula sigui una taula no és que sigui quadrada, rodona, rectangular, de fusta, demarbre, verda, groga, sinóque abstraiemd'aquests objectes el color, la forma, el material de què estan fets i ens quedem amb la idea o el concepte de taula. Així, doncs, el dit concepteprocedeixdel procésmental d'abstracció. Si, apartirde lareflexióo lacomparaciódemúltiplesobjectes, la propietatque s'aïllaesconsideracomunaa totsells, l'objectede l'abstraccióésununiversal. La qüestió de si els universals existeixen o no d'algunamanera separadament de la reflexió intel·lectual sobre ells (és a dir, si existeixefectivamentalgunacosacomunaalsobjectes,mésenllà de lahipòtesi concebudaper lapersonaque els contempla) i, si existeix, quinaés lasevanaturalesaenrelacióambels individus, és un dels temes que més disputes ha produït enmetafísica, i un dels criteris fonamentals que separen empiristes i realistes; aquests darrers sostenen que els universals són realitats independents de les coses, realistes exagerats, (Plató és el prototipd'aquest realisme, delsquipensenque ideesuniversals tals són en la ment de Déu, que crea el món conforme a elles enel seuPlade laDivinaProvidència)o realistesmoderats, que pensen que els universals són ens de raó amb fonament en la realitat (l'escolàsticamoderna). Per a Sant Agustí, l'actitud envers els objectes sensibles és platònica: no se'npot obtenir unveritable coneixement per llur caràctermudable, laqual cosaelsprivade l'estatusdeveritable objecte de coneixement, tal com ho va descriure Kant amb el neologisme noümen. Essent la sensació comuna a homes i animals, l'home es diferencia de l'animal per la possibilitat de coneixement racional dels objectes corporis (ratio inferior), de maneraqueelsnivellsdel coneixement serienelssegüents: a)el nivell inferiordeconeixementconstituïtper lasensació, comuna entre l'home ielsbruts–lesbèsties–;b)el coneixement racional, situat en un nivell inferior, adreçat a l'acció, que suposa l'ús dels sentits i es dirigeix als objectes sensibles, però en el qual lament jutja els objectes corporis d'acord ambmodels eterns i incorporis (ratio inferior); i c) el nivellmés alt, constituït per la contemplacióque fa lamentde lescoseseternespersimateixes, sense intervenció de la sensació, la qual cosa es coneix com a saviesa, decaràcterpurament contemplatiu (ratio superior). Sant Tomàs d'Aquino, que segueix, en canvi, el pensament aristotèlic, estava convençut que la intel·ligibilitat es desenvolupa de manera paral·lela a la immaterialitat, i és per això que sónmés comprensibles les coses de caràctermaterial que les espirituals; malgrat això, les qüestions superiors del saber tenen a veure amb el coneixement espiritual. Les coses impressionenelsnostressentitsexterns iprovoquensensacions, quesónorganitzadespel sentitcomú igravadesen lamemòriao en la imaginacióen formad'imatges ( phantasmata ). Però aquesta imatge continua essent particular, no universal. Allòquepreténés,precisament, arribaralsconceptesuniversals que fan possible el coneixement, per tal com són vàlids per a totsels individusquecontenen, almargede lessevesdiferències individuals.Aquestpasd'allò individual aallòuniversal esduua termemitjançant el procés d'abstracció, que explicamitjançant la funcióde l'enteniment. Nivellsd'abstracció abstracciódeprimergrau: És coneguda coma l'abstracció formal. Permet conèixer lamatèriamòbil i sensible que forma els objectes abstractes i captar-los d'una manera àmplia. En aquest nivell, la intel·ligència comprèn l'essènciade l'objecte, la seva matèria (llevat de rares excepcions, totes les coses estan formades per matèria). En l'antiguitat aquesta part del procés rebiael nomde phisica , ésadir física. abstracciódesegongrau: Conegudacoma l'abstraccióde la matèria sensible. Analitza el nombre, quantitat o extensióde la matèriaque forma l'objecte; és de tipus imaginària i necessària percomprendreel funcionamentde l'objecte.Ladiferènciaentre aquest grau i el primer es troba en la immaterialitat d'aquest 23 CONTEMPORANI -CONTEMPORÁNEO CONTEMPORARY