CERCLE 1

24 segon.Éselmónde l'extensió i esresol a travésdelsnombres, és adirde lesmatemàtiques. abstraccióde tercer grau: Coneguda com a abstracció de tota matèria, allò que se separa de la matèria i d'allò numèric enun objecte. Aquest nivell tracta sobre «ésser com a tal», és a dir, sobre el món de l'Ésser i les realitats que no sónmaterials, com l'esperit. Es podria dir que aquesta essència s'aprofita de lamatèria i de les sevesqualitatsnumèriquespermanifestar-se i que només es pot comprendre aquest aspecte de l'essència a travésde lametafísica. Pelque faa l'abstracciócomacapacitatdel raonament, és laque permet separar els objectes en parts i comprendre l'essencial de cadascuna. Segons Jacques Maritain, per comprendre el fonament de les ciències especulatives, és necessari investigar sobre el domini de les ciències en llur jerarquia i divisions, les qualspodendiferenciar-sed'acordambel graud'intel·ligibilitat (allò que pot ser entès) que hi posseeixen els objectes del coneixement. Per tant, podríem redefinir-la com l'acció de separar les propietats d'un objecte a través d'una operació mental que comportadeixardepararesmentalmónsensiblepercentrar-se enunpensament. Procésd'abstraccióenl'artplàstic Hem de partir de la idea, ja consumada, que qualsevol acte de representació del món sensible –objecte– és una acció d'abstracció formal. Per això, fins i tot els hiperrealistes o els fotògrafs fan abstracció. La mimesi platònica és una representació i, per tant, una abstracció. Contemplem de nou l'obra Ceci n'est pas une pipe deMagritte. És clar que no és una pipa, només ésuna representació formuladaperunaabstracció formal d'unapipa real. Les primeres abstraccions de representació del món sensible les hem descobert en l'art paleolític amb els intents demimesi d'animals en parets d'abrics i coves. Un nivell superior es troba ja en el neolític amb representacions icòniques de les figures animals i de llur interacció amb els humans, formes geomètriques i grups associats. Hi ha qui diu, fins i tot, que són representacions de visions extrasensorials d'alguns dels individus que tenien aquesta capacitat –xamans– i, per tant, incloïen ja el segon i tercer nivell d'abstracció, elmatemàtic i el metafísic. Picasso, quan va veure aquestes representacions rupestres a la cova de Las Caus, al sud de França, va dir en sortir de la cova: «Nohemaprèsresendotzemilanys».Ellvasaberveureelnivell d'abstracció d'aquells artistes il·luminats. Poc podem afegir referent al procés de separar l'essència de l'obje cte o concepte –idea– i centrar-se en ella per representar-la: http://www . turnerlibros.com/book/los-pintores-de-las-caver nas.html Si ens cenyimaallòqueenshanensenyat quant a lahistòriade l'art, l'abstracció comença amb Kandinski a principis del segle XX. Com podem entendre, això és incert, encara que sí direm que va ser ell qui la va formalitzar com una entitat –estil– i va explicar a través dels seus escrits Punt i línia sobre el pla i De l'espiritualitaten l'art .Però,enessència, l'abstraccióestàpresent en tot tipus d'art. Lamúsica, per exemple, utilitza el llenguatge abstracte de les octaves i aconsegueix transmetre conceptes i provocar sensacions i emocions. La pregunta és: cal diferenciar l'art plàstic entre realista –figu- ració– i abstracte?Noho crecencertat ni convenient. Noésmés queuna classificaciómancadade coneixement. La ignorànciaés tanatrevidaquenecessitaetiquetarperassossegar-se i entrara la zona de confort per la comoditat que suposa l'ordre. L'art no ésaixí;necessita la inquietuddeldubteperendinsar-seenmons diferents, per desfer, potser, els universals i crear-ned'altres de millors.█ Gat capturantunocell /Gato capturandounpájaro/A cat catchingabird 1939. PabloPicasso . MuseoPicasso, París CONTEMPORANI -CONTEMPORÁNEO CONTEMPORARY