CERCLE 1

35 C apa ladècadadels50 i comaabruptareaccióa la tansempre qüestionada significacióde l'art abstracte –imperant durant els anys 40 a 50–, al si de diferents col·lectius professionals es van anar alimentant polèmiques de tota mena sobre l'interès de l'abstracció i la defensa del realisme que, en alguns casos, van derivar en radicalitzacions profundes i violentes, fins i tot, per part de tots dos bàndols. En paral·lel a aquest clima hostil d'insensibilitat i menyspreu d'uns i altres, brotaven avantguar- des artístiques de caràcter conciliador interessants que, d'una manera contundent, eclipsaven fanatismes i arrogàncies amb una posada en escena capaç demaridar amb habilitat i bellesa elementsabstractes i realistes. Vet aquí l'inici d'allòque comen- çava a identificar-se ja com a nova figuració, amb la qual, tant la llum com el color recobraven tota la seva esplendor en una cerca gairebé obsessivadedinamisme i expressióque transfor- més la realitat, ambdelicatsmatisospoètics, devegades, perbé que valent-se de tècniques pròpies de l'informalisme. Aquest correntva tenirgranrepercussió, finsalpuntqueesvaanar ins- taurant, apocapoc, a lesescoles i universitats i esvaerigiramb força coma interessant formad'expressiód'inconformisme i de rebel·liadavanteldogmatismede l'abstraccionismegeomètrico l'obstinaciódels qui contemplaven el realisme com aúnica font vàlidad'expressióplàstica. Tot i queva tenir variants al llargde lasevaevolució, elmovimentmantenia lavoluntatde transgres- sió i cerca de nous prototips, la qual cosa es va traduir en una profusaefervescènciacreativa, ambpropostes tanvariades com personals que, d'unamanera global, van inundar els escenaris artísticsdelmoment. Recolzant-seenuna llibertatexpressivarenovada, elsneofigura- tiusplasmaven la realitat envoltadade tota la seva cruesa i dra- matisme, una forma de fer que queda fidelment representada perFrancisBacon (1909-92), autord'unaobraorgànicadegran feresa i fortes connotacions surrealistes que fan fixar-se en el paisatge interior de l'ésser humà, en l'estat de la seva ànima, o perLucianFreud (1922-2011), unade les figuresmés represen- tatives de la pintura figurativa anglesa i de l'Escola de Londres. Centrada en el retorn al quotidià, la realitat era representada lliure de tota ambigüitat, avançant cap a unamajor neutralitat demiresque, aEspanya, vaaconseguir granpresència i prestigi fins a l'any1965,més omenys, que vadonar pas auna tendèn- cia figurativa procedent de París i batejada amb el nom de fi- guraciónarrativa. Enple apogeude l'art pop, un grupd'artistes parisencs (encaraqueno tots francesos)decideixenapostarper l'anècdota, pel tema, i valer-se per aconseguir-ho d'unamirada crítica i valerosa. A diferència de l'art pop, no s'apropien de la imatge; lanarren. Peraquellesmateixesèpoques, lesanomenades transavantguar- des italianessemblavenconformar-secomunmoviment impac- tant de reivindicació de la figuració i, si bé van estar vigents només al llarg d'una dècada, van ser crucials dins del context del retorn a la figuració a Europa, ja que glorificaven els valors pictòrics tradicionals. En lapintura figurativadel segleXXI continua existint una gran preocupació pel concepte, que sempre ha de traspassar el su- port, el qual queda, d'aquesta manera, supeditat al missatge de cada obra. I amb això no trenco una llança en favor de l'art conceptual com a categoria, atès que, en essència, no existeix cap obra exempta de concepte, i, si n'hi hagués cap, seria digna d'estudi i consideracióper lasevararesa. L'art figuratiu, enqual- sevol de les seves variadísimes formes d'expressió, creamajors i millors vincles amb el públic, en oferir una lecturamolt més accessible pel caràcter recognoscible de la forma, fet que crec necessari després del flagell que ha representat la difícil diges- tió d'«allò merament i purament conceptual» i el consegüent descrèdit popular que l'art contemporani ha patit al llarg dels darrersanysdel segleXX.█ J.ManuelMartínezPérez «Totssabemque l'artnoésrealitat.L'artésuna mentidaqueensfaadonarde larealitat,simésno de larealitatquesomcapaçosdecomprendre» PabloR.Picasso lanovafiguració lanuevafiguración newfiguration LuisaNoriegaMontiel