RCAB 2

destacat que va tenir la penya en l’àmbit cultural barceloní entre el 1964 i fins al 1998» i destaquen que «la mostra ha servit per aglutinar per primera vegada una gran quantitat de material artístic i fotogràfic inèdit de l’època, fins ara, molt dispers». Així mateix el president del Cercle Artístic, Josep Fèlix Bentz, reconeix que «tant la penya La Punyalada, al seu moment, com, ara, l’entitat artística han estat dos exponents d’entendre l’art d’una forma progressista, innovadora i interdisciplinar sense haver-hi un transfons ideològic i al servei de la ciutat». Aquesta darrera exposició ha estat la més perseguida per la premsa. Una atenció que ha sorprés al propi comissari, aconseguint espais privilegiats com la contraportada d’ El Periódico (16 de enero de 2016). Un tipus d’exposició que a parer de J.F. Bentz és una capbussada en el passat recent, necessària per a construir la propia història de l’entitat. Fins ara se n’havien organitzat només a nivell individual dedicant-ne a socis de mèrit, o d’interés històric, mínim dues a l’any. Fer-ho de moviments de més abast te l’avantatge d’una més gran difusió, tal com s’ha vist amb La Penya la Punyalada. I de la darrera a una de les mes significatives i que va marcar el punt àlgid de col·laboració entre l’entitat i l’Ajuntament de Barcelona: L’Exposició d’Artistes Belgues del 1921. A l’època era molt freqüent l’ús de la xarxa de Cercles Artístics per a realitzar mostres internacionals, principalment d’abast europeu. Tenim noticia d’una primera exposició internacional de gravats en fusta organitzada a Anvers el 1921 (Abelló 2015: 148-150). I una segona l’any següent, el 1922, les dues a la sales del Cercle Artístic d’aquesta ciutat, pel crític d’art Roger Avermaete. És curiós perquè durant el mateix any, 1921, el Cercle Artístic de Barcelona organitzava una Exposició d’Artistes Belgues, comissionada pel Govern belga, i on en el comitè d’honor tornem a trobar a Lluís Masriera, qui projectarà la fallida Mostra dei Pittori Futuristi el 1912. Molt més luxosa i cara la de Barcelona, la institució aleshores pasava per un dels seus millors moments, i més modesta la d’Anvers. A considerar que l’Ajuntament de Barcelona va atorgar 10.000 pessetes per a l’organització de l’esdeveniment al Cercle, i 5.000 pessetes per a la compra d’obra. S’adquirirà un enorme oli d’una molt ben composta vista portuària (Vue sur l’Escaut, vent d’Est) amb pinzellades impressionistes tardanes de John Michaux, ara a l’entrada del Cercle, i dues obres en paper d’artistes no representats en l’assaig d’Avermaete (Avermaete 1928): un aiguafort d’Albert Baertosen, Dégel a Gant, aquest fou l’adquirit, dels 10 que va presentar, pel Cercle Artístic de Barcelona; i una sanguina de Paul Artôt, Tête de femme. Els fastos foren considerables i propis de la bonança de la Belle Epoque (Marín: 79-80 ). En el cas de la d’Anvers vist que els gravats es podian enviar per correu, varen poder obviar les excessives despeses de transport, que a casa nostra pagaren els barcelonins subvencionats pels belgues, per a poder veure obres d’Eugène Laermans, comparat amb Bruegel el vell, Fernand Khnpoff, amb els prerrafaelites, com a pintors; el comte Jacques de Lalaing, Victor Rousseau, com a escultors; però finalment Rodríguez Codolá (Rodríguez Codolá 1921), es deixarà encisar per un petit gravat de Van Der Loo, i així ho escriurà a la seva crítica de La Vanguardia (10-II- 1921, p. 13). Tot plegat demostra que aquest període del «post-war spirit», que coincideix amb la Belle Epoque, esta impregnat d’una gran vitalitat i d’un desig d’obertura de fronteres, ni que sigui per allunyar la malestrugança d’una altra contesa bèl·lica, tant terrífica com la viscuda amb la Gran Guerra, a la que malgrat tot aquest esforç, Europa s’encaminava d’una manera ineluctable, i que esclatarà el 1939, amb la Segona Guerra Mundial, amb el pròleg preliminar d’assajos de la nostra cruel Guerra Civil. I el Cercle, com a institució rellevant, ho demostrava a partir d’esdeveniments artístics gens prescindibles. █ BIBLIOGRAFIA: J. ABELLÓ JUANPERE . França o bé Itàlia? Avantguardes europees a Cata- lunya: percepció i transferències (1900-1924). Edició crítica de les Lletres de l’estranger de Joan Salvat-Papasseit i projecte de mostra. Tesi Doctoral. Facul- tat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. Barcelona 2015. ROGER AVERMAETE. La Gravure sur bois moderne de l’Occident . Obra il·lustrada amb 239 gravats d'entre els quals 177 són originals (230 en negre i 9 en color). Llibreria Dorbon Ainé, París. 1928. IPAX 2009 . International Peace Art eXhibition. (Catàleg de la mostra). Cercle Artístic de Barcelona. Barcelona 2009. M. ISABEL MARÍN SILVESTRE . Cercle Artístic de Barcelona, 1881-2006, pri- mera aproximació a 125 anys d’història. Reial Cercle Artístic de Barcelona. Barcelona 2006. M. RODRÍGUEZ CODOLÁ . Exposición de Arte Belga en el Palacio de Bellas Artes . La Vanguardia, dijous 10 de febrer del 1921. MANEL SARRÓ. Penya La Punyalada: records d'un tertulià 1976-1998 . Intr. de Lluís Permanyer, Les tertúlies, tot un món . Gràfiques Olsa. Barcelona 2014. 22 U n dels membres de la Junta Directiva ha presentat el desembre passat una tesi a la Facultat d’Humanitats de la UPF amb el títol França o bé Itàlia? Avantguardes europees a Catalunya: percepció i transferències (1900-1924). Edició crítica de les Lletres de l’estranger de Joan Salvat- Papasseit i project de mostra. La singularitat de la tesi és que d’entre moltes autoritats acadèmiques, l’única institució a qui està dedicada és al Cercle Artístic i al seu president, que ha facilitat aquesta recerca i ha posat a disposició el ric fons documental de la institució, en part inèdit, i la seva infraestructura. Aquesta tesi doctoral presenta la percepció i les principals transferències de les primeres avantguardes europees a Cata- lunya. En defensa la primacia del Futurisme. Des d’un punt de vista històric i per cronologia estricta, però també perquè el moviment artístic i cultural italià, reuneix un mínim grup a Barcelona articulat a partir de Joan Salvat-Papasseit i a través de la seva tertúlia de les Galeries Laietanes. És aquí on es dona protagonisme al Cercle. Per ara, tot indicava que el Cubisme és la tendència que marca el naixement de la modernitat en les arts i la literatura locals. La celebració de l’exposició d’art cubista a les Galeries Laietanes (1912), amaga un altre intent no reeixit d’exposició d’art futurista al Cercle Artístic de Barcelona el mateix any. Una exposició que no va tenir lloc per un desacord dins un gobern conservador d’aquesta entitat, posterior a la proposta. El perio- dista cultural de La Vanguardia Josep Playà, arran d’una entrevista que li va fer a l’autor de la tesi sobre els fons documentals del Cercle Artístic de Barcelona, fascinat per la història de la mancada exposició futurista en aquesta entitat, en va publicar (29-XII-2014), el que és una síntesi del treball presentat. Oferint la carta inèdita (8-VIII-1912) de F.T. Marinetti a Lluís Masriera, President aleshores de la Junta d’Exposicions del Cercle. Un treball del que el autor, Joan Abelló, també en va parlar en el primer número del nostre magazine digital, Cercle . La tesi ha estat dirigida per un dels intel·lectuals catalans més prestigiosos en el món de l’estètica i de les arts, el catedràtic Rafael Argulloll (precisament entrevistat en el darrer número de Llei d’Art) de la qual diu: «la interdisciplinarietat del tema estudiat, entre l’art con- temporani i la literatura [...] i l’ús de material inèdit [...] un total de 30 documents dels líders més reconeguts de l’avantguarda europea». Una tasca encomiable d’un dels nostres membres de la Junta, que ha rebut la màxima qualificació d’un tribunal universitari internacional: el Cum Laude amb Menció Europea, i que voldria que fos exemple de les tasques de recerca a fer per l’Institut Barcelonés d’Art. I no cal fer-la massa lluny, com hem vist; cal començar en el nostre propi arxiu i biblioteca. Enhorabona, amic i company, Joan Abelló.