RCAB 2

33 MANEL CASADEVALL I PLA President de la demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya M anel Casadevall, presideix la demarcació de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya des de novembre de 2013. L'arquitectura, com l'art, ha de mantenir-se vinculada en tot mo- ment amb el seu entorn, perquè els destinataris de les seves crea- cions són les persones, la societat. En el seu cas, a més, el resultat final no es limita a quedar representat sobre un paper o peanya, sinó que la maqueta dóna pas a una construcció real, un petit eco- sistema dins dels límits del qual conviuen existències. És per això que, amb el pas del temps, els criteris arquitectò- nics, els seus significats i els seus valors, s'han anat articulant entorn d'un procés evolutiu que sempre ha tingut en compte el moment cultural en què es trobava. Arquitectura, societat i vida són aspectes que han estat sempre profundament entremesclats. L'arquitectura, com a expressió cultural i artística, ofereix un ven- tall de lectures des de diferents punts de vista, tant tècnics com artístics o humanístics. El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya des- envolupa –de la mateixa manera que ho fa, també, el Reial Cercle Artístic de Barcelona–, una valuosa tasca de preservació i difusió de fons documentals mitjançant el seu Arxiu Històric i Fotogràfic, creat el 1969, el qual compta actualment amb uns fons de més de dos milions de referències entre plànols, esbossos, dibuixos, publi- cacions i arxius fotogràfics o audiovisuals. Tant per al Cercle com per al Col·legi, això representa un patrimoni documental incal- culable, ja que abasta l'aportació de professionals del sector des del Renaixement fins a l'arquitectura actual. Atresora molta infor- mació relativa a gran part dels edificis històrics més rellevants de Catalunya –alguns ja desapareguts– i la seva consulta permet fer, fins i tot, el seguiment de la trajectòria d'arquitectes establerts en diferents parts del món. Quina relació té l’arquitectura amb l’art? Les arts i l’arquitectura són professions amb una influència mútua que ha perdurat al llarg dels anys. L’entorn històric i el social, l’espai, l’escala, els materials... són eines de treball que artistes i arquitectes tenen en comú per elaborar les seves obres i projec- tes. És habitual, per tant, trobar infinitat de mostres de simbiosi entre aquestes professions al llarg de la història: l’art rupestre a les coves —les llars de la prehistòria—; els relleus i pintures a les tombes i temples egipcis; les escultures i els mosaics als temples grecs i romans; els vitralls de les catedrals... Sense anar tan lluny cronològicament, la seu del Col·legi ja és un exemple clar en què un arquitecte incorpora l’art a un projecte combinant els seus propis esforços als dels diversos artistes que hi van intervenir en una creació unitària. En un espai de treball comú. Foto/Photo Jordi Pareto