CERCLE 5

martín frías 25 CONTEMPORANI - CONTEMPORÁNEO CONTEMPORARY M artin Frías Frías és un artista polifacètic nascut a Coca (Segòvia) el 1936 que durant els anys 70 va estar abocat a la creació de portades de discos de cantants i reportatges fotogràfics per a diverses companyies discogràfiques. Pintor i il·lustrador, ha retratat algunes de les principals fi- gures del rock, com ara Freddie Mercury, David Bowie, Lou Reed, Robert Plant, Mick Jagger, Ozzy Osbourne o Marilyn Manson, entre molts d'altres, i va mantenir una estreta relació amb el llegendari pintor Salvador Dalí. Ha exercit el càrrec de director d'art del Reial Cercle Artístic de Barcelona du- rant vuit anys (1994-2002). Contemporitzà amb l'abstracció a través del seu gran amic LucioMuñoz, un altre dels grans, encara que amb una obra radicalment als antípodes d'Antonio. Em consta, tanmateix, que tots dos es van respectar sempre. Dues van ser les meves incursions en la figura d'Antonio López. La pri- mera, a través d'una persona molt estimada de l'Agència EFE, que du- rant molts dies esperava pacientment l'arribada d'Antonio a la Gran Via, on el mestre solia muntar el seu cavallet per prosseguir amb la seva la- boriosa i icònica obra. Aquesta persona em parlava d'un Antonio López proper, assequible, amb criteris molt estrictes sobre la seva obra i una intel·lectualitat poc comuna, que responia a les inquietuds d'un artista plàstic enorme, analític i tècnicament perfecte, allunyat de les tendènci- es imperants en aquells moments, l'abstracció. El segon gran referent el vaig obtenir en visionar el film de Víctor Erice El sol del membrillo, que no tan sols ens introduïa en l'univers pictòric d'Antonio López, sinó en el del seu entorn, en el del seu cercle íntim. Director i pintor es mime- titzaven, com no podia ser d'una altra manera, per obtenir un resultat òptim. Sembla que Antonio treballa amb lentitud, encara que crec que en re- alitat és conseqüència d'un estudi profund del tema, en aquell cas uns codonys que finalment va abandonar perquè l'estació va canviar i, per tant, també la llum. Però les obres «inacabades» d'Antonio López pos- seeixen una força enorme i diuen molt del seu procés pictòric. No ha recorregut a tècniques d'execució ràpida. Va provar l'acrílic, però no li va agradar mai. Tampoc fa servir veladures. El seu toc pictòric no és fotogràfic. El seu estil no és hiperrealista. La seva manera de pintar és una cosa realment excepcional, perquè caure en el manierisme fotogrà- fic és el més comú. Deixin-me dir d'Antonio López… D'esquerra a dreta/De izquierda a derecha/From left to right: Martín Frías, Antonio López i/y/and Fèlix Bentz. Foto/Photo Antonia Jiménez. © RCAB