CERCLE 5

< Jordi Alumà. Foto/Photo cortesia/by courtesy J. Alumà Insectes, esportistes, rostres cantelluts de mirada perduda, teulades… Han existit moltes figures icòniques al llarg de la seva vida Per descomptat. El meu pare era un romàntic i la meva obra és resultat d'una idealització. Procuro donar als meus quadres un contingut poètic, fins i tot en l'esport, on l'esveltesa de les figures de vegades les fa semblar un xic efeminades, cosa que em preocupa perquè allò que m'interessa realment és aconseguir un estil arquitectònic estilitzat, es podria dir musical. Jo sóc de l'escola italiana. Admiro Piero della Francesca i Modigliani, entre d'altres. Durant un temps em vaig poder formar a l'escola de Fiesole, a Arezzo, on vaig tenir la sort de tenir de professor un frare caputxí que era molt intel·ligent i em va saber educar artísticament. Moltes de les seves obres, les trobo etèries, oníriques… On el transporten els seus somnis? Al més enllà, diria. Sempre compto amb un punt de referència amb el qual treballo. Idealitzo molt Serie SOCIS DEMÉRIT DEL RCAB