CERCLE 6

22 bordells que després inspiraran moltes de les seves pintures, algunes d’elles tant determinants per a la història de l’art contemporani, com Les Demoiselles d’Avignon (París, 1917). Potser el personatge que més quadrava en l’imaginari del jove Picasso és Ramon Casas (membre de la junta directiva de l’entitat el 1893, nomenat vicepresident del Cercle al 1897 i soci de mèrit al 1915), quinze anys més gran que Picasso, i un dels artistes que ell tenia present com a referent en el seu període de formació a Barcelona. w segle xx w L’únic punt de connexió amb el segle XX i el mestre és el fet ja esmentat de nomenar-lo soci de mèrit el 1918. L’any abans, el 1917, és la data de la segona llarga estada de Picasso a Barcelona, de juny a novembre. El Museu Picasso de la ciutat ho commemora amb una mostra temporal, comissariada per l’actual director, Emmanuel Guigon. Un Picasso ja reconegut i triomfant, és l’any de Les Demois lles d’Avignon , passeja per la ciutat a l’espera del passaport rus de la seva amistançada i després primera dona «legal» Olga Khokhlova, ballarina dels Ballets Russos. Uns mesos abans s’havien conegut i promès a Roma, ciutat que ara li dedica una mostra molt més completa inaugurada el passat setembre a l’Scuderie del Quirinale, Pi- casso. Tra Cubismo e Classicismo: 1915-1925. L’altre i circums- tancial relació és de veïnatge i en absència seva: l’edifici del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya es construirà entre 1959 i 1962, per l’arquitecte català Joan Busquets Sindreu, una mos- tra de racionalisme en un context quasi arqueològic. L’arqui- tecte va aprofitar la simpatia per Picasso per demanar-li uns dibuixos a esgrafiar a la façana, a partir d’un sistema creat pel noruec, Carl Nesjar. Des de 1962, per tant, tindrem d’alesho- res i de forma permanent, una exposició de dibuixos de Picas- so davant per davant. una passejada en el temps pels tres segles (si hem de ser precisos cent-trenta-set anys, repartits en tres tongades) d’existència del cercle artístic de barce- lona, ens informa de la relació circumstancial o ben propera d’un dels artistes més cèlebres del període de l’art contemporani amb la institució, pablo picasso. w segle xix w A partir del comentari del prolífic i imprescindible historia- dor de l’art Francesc Fontbona i de Vallescar, en el pròleg a l’únic llibre dedicat al Cercle Artístic, escrit per Maria Isabel Marín ( Cercle Artístic de Barcelona. Primera aproximació a 125 anys d’història, Barcelona 2006 ), ens assabentem d’una cada vegada més consistent i provada presència del mestre Pablo Picasso a l’entitat. Diu textualment: «És cert que el 1918 va ser proposat com a soci de mèrit Pablo Picasso, un artista que de ben jove alguns el recordaven fent natural allà, costat per costat amb el madur [Francesc] Gimeno». És un tema gens estudiat, que hauria d’haver engrescat a més d’un, relacionat o no amb el Cercle, però per ara ens quedem amb la certesa que en les actes datades el 29 de setembre del 1899 ja consta com a soci un tal Pablo Ruíz i amb les ganes que algú en desenvolupi la recerca. De fet no és gens agosa- rada la informació de Fontbona, el Cercle que hauria conegut el jove Picasso, entre 1895 i 1900, no era ni Reial (mèrit con- cedit per Alfons XIII en 1917) ni ocupava el majestuós edifici actual. Aquest Cercle Artístic de Barcelona una mica canalla, organitzador de fastuosos balls al Liceu, freqüentat per una sèrie d’artistes bohemis, molts d’ells adscrits al Modernisme, és el que coneixerà Pablo Picasso, més en sintonia de gustos amb el jove artista, que freqüentaria a Barcelona els Exposició/Exposición/Exhibition Picasso a a Xina Picasso en China Picasso in China Foto/Photo Joan Abellò CONTEMPORANI - CONTEMPORÁNEO - CONTEMPORARY JOAN ABELLÓ JUANPERE