CERCLE 6

23 de l'espectacle», amb seixanta-set fotografies d'Edward Quinn, el fotògraf irlandès relacionat per una profunda amistat amb Picasso des de 1951 fins a 1973, any de la mort de Picasso. Villers va morir durant la celebració de les dues mostres, l’1 d’abril del 2016. Gràcies a aquesta estreta relació, Quinn i Vi- llers van ser capaços de reprendre i fotografiar Picasso fins i tot en la seva versió més íntima i menys coneguda. La sèrie de fotografies exposades a Xina forma part de la col·lecció privada europea, ja esmentada. Unes fotos on nosaltres em- fatitzem la qualitat humana de l’artista sovint definit com a monstre en les seves relacions humanes: «una sèrie de Quinn, en què Picasso s'intercanvia infinitat de barrets en virtut del personatge que representa, de torero a guitarrista flamenc, per citar les peces que estan presents en l'exposició. Villers repeteix aquests temes i n’afegeix de nous, com el pistoler de western, però potser la realitzada enfundant el mestre amb el tors nu una senzill gorra de paper, que indueix a la bogeria, és la que supera en capacitat de paròdia a l'anterior famosa sèrie de Quinn esmentada». Algunes d’elles són molt impactants i van ser més visionades pel públic xinés que les pròpies obres plàstiques. Hi havia detalls que ho provocaven com «l'alegre disposició del mestre a realitzar aquests jocs que ens presenta un Picasso desacomplexat i proper, familiar i molt humà. Com a complement de la mateixa sèrie [...], Villers va realitzar-ne una altra en què Picasso només porta els seus cèlebres calço- tets blancs —per cert, molt ben planxats— i va transvestit de mariner amb objectes trobats a l'estudi, en actitud bromista endossant una gorra estival, i una pipa decorativa en mà». En definitiva, l'espectacle Picasso a Xina —afirma Pietro Fole- na, president de Metamorfosi— cal explicar-lo en referència a la famosa frase de Picasso: «Em va prendre vint anys apren- dre a pintar com un artista; i tota una vida per aprendre a pintar com un nen». █ w segle xxi w Del segle que corre, només cal esmentar dues exposicions, comissariades per Francesco Gallo i realitzades entre 2015 i 2016 a Xina, a cura de l’associació italiana Metamorfosi amb partenariat amb Resourcevalley MC Co., Ltd. (Shanghai) i la Riverside Kai Ya Real Estate Development Co., Ltd. (Pequín), més la col·laboració del Cercle, concretament del president Josep Fèlix Bentz i qui signa. Pel que fa a la part fotogràfica de les mostres, gràcies a la col·lecció de Guy Ludovisi de Luxem- burg, actualment gestionada pel Cercle, amb instantànies — sobretot— d’Edward Quinn i André Villers, sobre els darrers anys del mestre. Picasso a la Xina. Obres de col·leccions privades italianes i euro- pees , es va poder veure primer a Xangai del 28 d’octubre del 2015 al 31 de gener del 2016 a l’espai expositiu i museístic del Centre Comercial Global Harbor. I la segona a Pequín, al tot just obert Museu d'Art Riverside, dirigit per Mona Sun Yue, del 28 de maig al 8 d’agost del 2016. Una gran monografia dedicada a Picasso en un país on per raons tècniques i polítiques ha estat poc present l’artista que incorporava setanta-vuit obres dels col·leccionistes italians i tres treballs d’altres col·leccions europees. En la tria també va col·laborar l’artista albanès Alfred Milot Mirashi. Compos- ta de quatre seccions, l'exposició, va oferir obres mestres en format d’oli sobre tela com El mosqueter, 1964 (triada com la imatge simbòlica de la sèrie), i Bust de Dona de 1954. Tren- ta-sis obres gràfiques i quaranta precioses ceràmiques que la complementaven i aspiraven a descriure la vida artística i personal del gran mestre d’origen espanyol, francès de resi- dència i universal pel seu art. El retrat del que molts consideren la major expressió artística del segle XX es va completar, com una mena d’«espectacle dins Picasso i el Cercle