CERCLE 6

Passió i coherència < Teresa Llàcer. Foto/Photo Luisa Noriega Sòcia de Mèrit del Reial Cercle Artístic de Barcelona Té uns ulls preciosos i la seva mirada trenca el gel. Fa la impressió que tot l'univers li cap en un únic cop d'ull, i, a través d'ella, un s'imagina les proporcions que pot haver adquirit el seu petit món des de la perspectiva d'una dona tan audaç i eixerida. M'oblido d'allò que li volia preguntar i opto per deixar-me emportar. Al cap i a la fi, pel que fa al seu treball artístic han estat moltes les plomes que, amb precisió i bona prosa, han sabut posar-lo al lloc que es mereix. M'interessa molt més la persona i, a mesura que transcorre el matí, falten hores i sobren ganes per continuar conversant. Ha sabut traure bé el suc de tot allò que ha viscut perquè, d'una manera increïblement lúcida i respectuosa, repassa alguns dels episodis més durs de la seva vida sense que aquest somriure seu, dolç i apaivagador, abandoni el seu rostre ni un sol moment. Davant d'allò que considera que no està bé, convida al canvi, a la reflexió, sense irascibilitat, amb ponderació i sentit comú, i deixa clara constància de tot plegat a les seves obres. Una dona que ha enarborat la llibertat des del silenci de la seva profunda introspecció, que ha sabut corregir i continuar endavant sense contemplacions i que ha fet de l'objecció i de la integritat el seu estendard. Sembla impregnada d'un halo d'integritat davant de les adversitats i de tenacitat per la vida, per l'excels, pel més tendre, pel més encertat. I l'art és la seva vida, perquè és així com es mostra. Les seves obres són testimonis fidels de tot allò que ha viscut i de com ho ha viscut, i això em sembla el més irreprotxable que he sentit en molt de temps dels llavis d'un artista. Entén i contemporitza, però es manté ferma en les seves conviccions, que defensa amb veterana saviesa, com quan defensa la validesa del dibuix, omnipresent en tota la seva obra i primer intent de compenetració entre el tangible i l'intangible. És —o, si més no, així m'ho sembla— part de l'essència de l'artista, que confessa que sempre ha dibuixat i que és, amb el dibuix, ànima i suport de la idea primigènia, amb qui diu que se sent en deute d'alguna manera. Deu ser per això que concedeix al gravat tantes atencions. M'ensenya el seu taller, captivador i lluminós, ple a vessar de color i d'empremtesdel pasdegents, demoments contats oper contar, de silencies a penes trencats. Un gat cepat de pelatge cuidat s'adorm damunt d'un balancí al sol i amb prou feines fa cabal de la presència d'un estrany. Teresa està preparant els gravats amb els quals felicitarà les festes als seus amics i parents, un nou missatge encriptat i destinat a provocar una reacció possiblement diferent en cada destinatari. A mi, rebre'l m'ha arrencat un gran somriure perquè he recordat la nostra trobada i aquella residència encantadora que acull les passions, viscudes o per viure, de Teresa Llàcer, una casa amiga on el sol lluu fins els dies núvols i on tot adquireix significat en el mateix moment en què hi té cabuda. █ u N ascuda a Mont-roig del Camp (Tarragona), el 1932, Teresa és doctora cum laude en Belles Arts i ha exercit com a professora titular de pintura i dibuix a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona durant trenta-tres anys. Deixebla de Ramon Sanvisens (deixeble al seu torn de Joaquim Mir), des de 1969, data en què va exposar per primer cop a Itàlia, s'ha mantingut sempre activa com a artista i ha exposat internacionalment una obra que ella mateixa suggereix de definir com una mena d'expressionisme del dibuix i del color. Enèrgica i profundament vital, la seva temàtica —àmplia com les seves mires— contempla a certa distància un llenguatge figuratiu modern, profundament reflexiu i emotiu. Hem quedat per tenir una conversa a la seva acollidora casa, al costat del parc Güell. És un lloc encantador en què cada moble, cada objecte, sembla custodiar la seva pròpia història. Cordial i ufana, aplega diversos exemplars de llibres, que em regala i que accepto orgullosa. Són magnífics i tots presenten l'autora i la seva obra amb devoció, respecte i molt d'ofici. I no és d'estranyar, perquè, al marge de la qualitat i honestedat de la seva obra, que, al llarg de la seva evolució, ha estat sempre digna ambaixadora de les inquietuds i els propòsits de la seva autora, Teresa Llàcer és una dona amb casta i grandesa, i això és quelcom força excepcional en un món com l'actual on gairebé ningú no és el que sembla i cal ser prou hàbil per extreure alguna veritat entre els enredats embulls de la falsedat. Luisa Noriega Montiel