LIBRO CERCLE

11 Històriadel Cercle E l Cercle Artístic de Barcelona –que llueix des de 1917 el títol de «Reial» a la seva denominació per concessió especial del rei Alfons XIII– és una de les institucions que ha exercit un paper més important dinsde lahistòriade l’art del nostrepaís.De fet, el Cercle ja havia estat mantenint excel·lents relacions amb laCasaReial des de 1906, any enquè l’artistaCarlos Vázquez va fer un retrat del rei per a la seude l’entitat. Per aquellesmateixes dates, una delegació del Cercle es va despla- çar fins a Madrid per demanar-li al monarca que estampés la seva signatura i inaugurés així el Llibre d’Or de laMutualitat d’Artistes Es- panyols , volumenel qual encaraavui escontinua sol·licitant la signa- turade totes les personalitats que visiten el Cercle. En els seus orígens havia estat dissenyat com una simple associació on convivien estudiosos i aficionats a l’art en les sevesmés variades formesd’expressió; artistes vuitcentistes i modernistes, senseencoti- llar-sedinsdecap ideologiao líniaestètica, amb la finalitat depreser- var en tot moment la seva inestimable independènciade criteris com aplataformade representaciódequalsevol tipusd’expressióartística dequalitat. És potser per això que el Cercle va poder gaudir en el seu moment de la incorporació activa de dues de les figures catalanesmés inter- nacionals, Xavier Gosé i Anglada-Camarasa, els quals havien tornat al nostrepaís davant el creixent bel·licismeque amenaçavaEuropa. Entre els seus fundadors, cal destacar els pintors EliseuMeifrén, Mo- dest Urgell, JoaquimMir, RamonCasas o IsidreNonell. Tots ells –que no són sinó una petita selecció entre la llarga llista de prestigiosos artistes que han desfilat per les seves sales– van deixar la seva em- premtad’unamaneraoaltra. Van ser els tempsmésgloriososde l’en- titat, ambgairebémil cinc-centssocis i ungranpesdinsde lasocietat barceloninademés alt nivell. El marcat eclecticisme del qual la institució ha fet gala sempre des dels seus inicis vapermetreque sota unmateix títol arribessin a con- viure personalitats artístiques de la talla deGalofréOller i un jovenís- sim Isidre Nonell que ja llavors començava a despuntar al món de l’art. L’únicmoviment quenova tenir la fortunad’arrelar en la institució vaser l’avantguardisme, tot i comptar, entreelsseussocis, ambmolts seguidors. Les primeres ressenyes de les quals es té constància situen els orí- gensdel Cerclepelmaigde1881, dataenquèse’nva triar l’emblema