LIBRO CERCLE

12 i se’nvansignar elsprimersestatuts, basatsenel foment de lesBelles Arts en totes les sevesmanifestacions. Aquestes bases van quedar blindades demanera que no poguessin ser reformades o alterades en cap circumstància. Al llarg de la seva història, la institució ha tingut diferents seus a la Ciutat Comtal fins a ocupar l’actual –enpropietat–a inicisdelsanys seixanta, enunedifici restaurat i magníficament situat al costat de la plaça de la Catedral, quedata originalment de finals del segleXIV. Conegut com a Palau Pignatelli, inclou també la veïnaCasaBassols, del segleXVI, reformadaper l’arquitecte Josep Fontserè i Domènech a principis del segle XIX, amb abundants finestrals gòtics i relleus renaixentistes. La troballaentre les seves runesd’unesquelet degos, possiblement del gos guardià del palau dels comtes, va inspirar a l’artista LluísMontanéMollfulleda a esculpir la peça que, sota el títol Cavecanum , rep el visitant al pati interior d’accés. Val lapena ressenyar algunesde lessevessalesnobles, comel «Saló de les Quatre Estacions» flanquejat per quatremagnífiques escultu- res femenines creades el 1968 per a una exposició escultòrica dedi- cada als socis, i que són al·legòriques de cada una de les estacions de l’any. Per la seva banda, l’esplèndid «Saló dels Atlants», de port neoclàssic, va ser descobert accidentalment darrere d’uns murs i una sostrada d’estil isabelí quan s’estava reformant el palau el 1963. I sobre una de les seves façanes de pedra actuals, la que dóna a la terrassa enjardinada del restaurant, una icònica figura de bronze, el Geni alat de les Arts (1900), obra de l’escultor Josep Montserrat i Portella (1860-1923) saluda els milers de passejants que transiten diàriament per la Porta de l’Ángel, una de les vies urbanesmés con- corregudes d’Espanya.