LLEI D'ART 0

49 Tota una vida envoltat de tècni- ca, ciència i art. Desde la infan- tesa va ser instruït en dibuix i pintura amb el mestre Tamarit a Lleida. Mentre cursava els seus estudis de medicina a Barcelona va ampliar la seva formació artística amb el dibuix anatòmic i quirúrgic. Combinava l’exercici de la medicina amb la il.lustra- ció, la cartelleria, el disseny grà- fic i el dibuix anatòmic editant una revista mèdica, col.laborant amb diverses publicacions i dis- senyant obra gràfica per la industria cosmètica. Va ser al 1989, al tornar d’Amèrica, quan va canviar el curs de la seva vida. Una malaltia li va fer replantajar-se el seu destí i va tornar a agafar els pinzells. La seva primera exposició indivi- dual la va realitzar a la mítica sala barcelonesa “La cova del drac” amb gran èxit. Desprès va canviar d’art, es va centrar durant anys en “l’art de curar”. Un altre trastorn de salut va incidir en el pensament de Serés, i de nou, els pinzells van ser els seus companys. Així desde el 2004 fins l’actuali- tat exerceix la medicina de dia i pinta de nit. La seva obra la classifiquem en dos etapes pictòriques. La pri- mera, expresiva, efusiva, ràpida, sense preparació, a vegades figurativa i altres no. D’aquesta etapa ja ens queda poca obra. La segona, figurativa, elaborada, irònica, metafòrica, pícara, pasio- nal a ón combina la naturalesa i els instints. Jugant amb el doble sentit i amb el repte d’engegar les sensacions i les emocions bàsiques del observador. Toda una vida rodeado de téc- nica, ciencia y arte. Desde la infancia recibió la instrucción en dibujo y pintura con el maes- tro Tamarit en Lleida. Durante los estudios de medicina en Barcelona amplió su formación artística con dibujo anatómico y quirúrgico. Combinó el ejercicio de la medicina con la ilustra- ción, el cartelismo, el diseño gráfico y el dibujo anatómico editando una revista médica, colaborando en otras publica- ciones y diseñando obra gráfica para la industria cosmética. Fué en 1989, al volver de América, cuando cambió el curso de su vida. Una enfermedad hizo replantearse el camino y reto- mó los pinceles. Realizó su pri- mera exposición individual en la mítica sala barcelonesa de “La cova del drac” con gran éxito. Después cambio de arte, se centró durante años al ejercicio del “arte de curar”. Otro tras- torno grave de salud incidió en el pensamiento de Serés y, de nuevo, fueron los pinceles sus compañeros. Así, desde 2004 y hasta la actualidad sin interrup- ciones ejerce la medicina de día y pinta de noche. Su obra debe clasificarse en las dos épocas pictóricas. La prime- ra, expresiva, efusiva, rápida, sin preparación, a veces figurativa y otras no. Ya queda poca obra de esa etapa. La segunda, figurativa, elabo- rada, irónica, metafórica, pícara, pasional donde combi- na la naturaleza y los instintos. Juega con el doble sen- tido y con el reto de disparar sensaciones y emociones básicas del observador. Antoni Serés El gran arte, siempre es erotismo disimulado J. de B. Busset

RkJQdWJsaXNoZXIy NzgyNzA=