LLEI D'ART 0

53 Tot i que va néixer a Sant Guim, resi- deix actualment a Lleida capital, i és aquí on té el seu taller per a l´ ela- boració d’icones d’inspiració bizan- tina i postbizanti- na. Basa la seva pintu- ra en les antigues tècniques artesa- nals que va aprendre d’ iconò- grafs que tenen taller propi a Grècia, com el Mestre Spyros Kostandinis, i a l’escola russa Centre Studi Russia Cristiana , a Italia. Coneixedora de les dues escoles –la grega i la russa- , la seva obra és una síntesi de les diferents tècniques apre- ses i la inspiració de les icones antigues que ha pogut conèixer d’aprop, després de visitar els principals museus d’aquest art, així com les exposicions itinerants que, de tant en tant, passen per diferents capitals euro- pees. Ella mateixa ha fet diverses exposicions de les seves ico- nes a la nostra terra, també a Pamplona i Osca. Ha exposat a Wiesbaden (Alemània). Té obra a España , Italia, Suïssa , Holanda, Alemània, Bolivia i Paraguay. L’any 1993 va publicar el llibre “LA ICONA: ROSTRE HUMÀ DE DÉU. HISTÒRIA, ART, ESPIRITUALITAT”, edi- ció en català i també edició en castellà. Confessa que se sent atrapada per aquest art, perquè li agrada molt. Un art que va descobrir quan tenía 14 o 15 anys quan a l’escola, per l’assignatura d’Història de l’Art els van manar un treball consistent en col.leccio- nar fotos, postals o retalls de diaris, sobre diferents estils d’art, arquitectura o pintura, i comentar-los. En aquell moment va haver de descobrir què era el que més l’hi agradava. Va triar el romànic, i cercant en llibres Anna Maria Gasol Arte sacro i enciclopèdies, va començar a trobar art bizantí del qual va quedar prendada. A partir d’aquell moment va començar la recerca en aquesta direcció i diu que enca- ra no s’ha aturat. Es una experiencia artística però també religiosa, és un art religiós, i un art litúrgic. Es el primer art ecumènic cristià, encara que des de fa segles ha quedat com a patrimoni de l’orient cristià. Com a art és bellíssim, per- què té aquest toc oriental que tant agrada als postres dies, però també té la gran càrrega d’experiència reli- giosa, de presència, de misteri . Es un art silent, perquè des del llenguatge dels símbols comunica molt a qui el sap mirar, sense paraules, sense sorolls. www.annamariagasol.galeon.com