LLEI D'ART 0

60 discutir i valorar conceptes com els que es plantegen aquí, però a la vegada també crec que és interessant plantejar-se altres temes relacionats amb l’art i amb el paper i responsabilitat que s’hem planteja com a direc- tor d’un centre on es practica la pintura, el dibuix, els apunts, el gravat o l’escultura. Les preguntes que plan- tejaré han d’interessar forçosament als possibles visi- tants, compradors i professionals que visitan una fira d’artistes. Davant dels resultats d’una setmana de treball amb una model nua, estàtica, amb mantó o mitges anem a jutjar el treball. De quina manera ho farem? Si tenim de par- lar amb l’artista, què li preguntarem? Quins paràmetres de valoració farem servir per jutjar l’obra? Segur que ningú li preguntarà “Considerem art allò que una obra és o allò que pretén reflectir?”. Possiblement respon- drien, alguns d’una manera segura, ràpida i contun- dent; d’altres reflexionarien, farien una pausa, mirarien l’obra com si no fos seva i es decidirien per una o altra manera de veure-la. L’important és el final, el resultat. No és important el títol professional o amateur. Ni tant sols és important la valoració econòmica que l’autor fa de la seva obra (en molts casos, ni tan sols es planteja vendre-la). I tot això ho puc fer perquè segueixo l’evolució dels seus treballs. Sóc afortunat, cada setmana tinc la possibilitat de jutjar, veure treballar a molts artistes professionals o no. Cada setmana puc contemplar un centenar d’obres: pintures, dibuixos, apunts, escultures en fang, els burins sobre la planxa i els tòrculs funcionant. Tinc el privilegi de veure art i imaginar art, valorar, jutjar - i no comprar ni col·lec- cionar-, i davant d’aquestes obres plantejar-me aquelles preguntes de difícil resposta que encapçalen aquest article. Els visitants d’ una fira d’artistes independents haurien d’imaginar cada obra d’art de la mateixa manera. Imaginar l’evolució de l’obra, el model, el temps, la matèria i el resultat, deixar fora de la valoració el currí- culum o la professionalitat i afegir per a satisfacció prò- pia “realitat i simbologia de l’obra”, “si reflexa o és ella mateixa”. Els assistents tenen dret a fer-se aquestes pre- guntes e inclòs, poden fer-les a l’artista. Però sobretot, han de gaudir de saber-se futurs propietaris d’una “obra d’art” que els hi ha agradat i volen adquirir. Lluís Utrilla Director del Cercle Artístic de Sant Lluc ver, discutir y valorar conceptos como los que se plante- an aquí, pero a la vez también creo que es interesante plantearse otros temas relacionados con el arte y con el papel y responsabilidad que se me plantea como direc- tor de un centro en que se practica la pintura el dibujo, los apuntes, el grabado o la escultura. Las preguntas que voy a plantear han de interesar forzosamente a los posibles visitantes, compradores y profesionales que visitan una feria de artistas. Delante de los resultados de una semana de trabajo con una modelo desnuda, estática, con mantón o medias, vamos a juzgar el trabajo. ¿De que manera lo hare- mos?... Si tenemos ocasión de hablar con el artista ¿Qué le preguntaremos?... ¿Qué parámetros de valora- ción emplearemos para juzgar la obra?... Seguro que nadie le va a preguntar “¿Consideramos arte lo que una obra es en sí misma o lo que pretende reflejar?” Posiblemente responderían. Algunos de una manera segura, rápida y contundente. Otros reflexionarían, harían una pausa, mirarían la obra como si no fuera suya y se decidirían por una u otra manera de verla. Lo importante es el final, el resultado. No es importan- te el titulo de profesional o amateur. Ni siquiera es importante la valoración económica que el autor hace de la obra (en muchos casos ni siquiera se plantea ven- der la obra) Y todo ello lo puedo hacer porqué sigo la evolución de los trabajos. Soy afortunado, cada semana se me plantea la posibilidad de juzgar, ver trabajar a muchos artistas, profesionales o no. Cada semana puedo contemplar un centenar de obras: pinturas, dibu- jos, apuntes, esculturas en barro, los buriles sobre la plancha y los tórculos funcionando. Tengo el privilegio de ver arte e imaginar arte, valorar, juzgar y no comprar ni coleccionar. Y delante de estas obras plantearme aquellas preguntas de difícil respuesta que encabezan el articulo. Los visitantes de una feria de artistas tendrían que ima- ginar cada obra de arte de la misma manera. Imaginar la evolución de la obra, el modelo, el tiempo, la materia y el resultado, dejar fuera de la valoración el currículum o la profesionalidad y añadir para satisfacción propia” realidad y simbología de la obra”…, “si refleja o es ella misma”. Tiene el derecho hacerse estas preguntas e incluso puede hacerle las preguntas al artista. Pero sobre todo, ha de disfrutar de saberse futuro propieta- rio de una “obra de arte” que a él le ha gustado y quie- re poseerla. Lluís Utrilla Director del Cercle Artístic de Sant Lluc

RkJQdWJsaXNoZXIy NzgyNzA=