LLEI D'ART 0

66 El col·leccionisme d’art en els nostres temps HISTÒRIA DEL COL·LECCIONISME Sense pretendre entrar en conflicte, ja d´entrada, qual- sevol que estigui disposat a constatar una realitat tan evident, estarà d´acord en que el fenomen del col.lec- cionisme, concretament el col.leccionisme d´art, ve a ser una conseqüència més, millor dit, un producte, de la societat moderna. Forma part del seu entorn com podria formar part, també, d´una de les seves tantes raons de ser. Resulta tan contrastable com comprensi- ble. Deixant de banda el sentit pràctic de qualsevol tendèn- cia natural de conservar, o, d´acumular qualsevol tipus d´objecte, sigui el que sigui, sabem que l´ésser humà, ja de sempre, s´ha preocupat per a posseir quelcom. Sempre ha tendit a concedir un valor especial, el que sigui, a aquell tipus d´objecte, per insignificant que hagi pogut ser. Un valor ritual. Un valor d´ús quotidià. Un valor decoratiu. Un valor estètic…. Amb el pas del temps, i a mesura de que la societat es va organitzant en nuclis urbans, en repúbliques o en monarquies, les èlites, és a dir, les èlites dirigents, afavo- reixen i potencien els artistes. Volen demostrar, i refor- çar, si cal, les seves esferes de poder mitjançant altres mecanismes. I és així quan entren en joc els mecenes i els protectors dels intel.lectuals i dels artistes als quals encarreguen treballs d´importància, i quin més especta- cular. I és així, també, quan es creen els col.lectius d´artistes associats, els gremis i les escoles. Els tallers i els grups de producció que treballen, únicament per a un mercat, encara exclusiu i restringit, però un mercat, al cap i a la fi. Un mercat que afavoreix un col.leccionsime incipient. Amb el pas de la societat moderna, (ss. XV / XVIII), i con- temporània, (ss. XIX / XXI), el fenomen del col.leccionis- me adquireix una altra dimensió. Un altre protagonis- me. No són tan sols les classes dirigents les que conti- nuen comprant i consumint objectes d´art, sino que altres classes, les classes urbanes i amb diners, consoli- HISTORIA DEL COLECCIONISMO Sin pretender entrar en conflicto, ya desde un principio, cualquiera que esté dispuesto a constatar una realidad evidente, estará de acuerdo en que el fenómeno del coleccionismo, concretamente del coleccionismo de arte, viene a ser una consecuencia más, mejor dicho, un producto de la sociedad moderna. Forma parte de su entorno, como podría formar parte, también, de otra más de sus razones de ser. Resulta tan contrastable como comprensible. Dejando a un lado el sentido práctico de cualquier ten- dencia natural a conservar o a atesorar, algun objeto, sea éste de la índole que sea, sabemos que el ser huma- no, ya de por sí, siempre se ha preocupado por poseer algo. Siempre ha tendido a concederle un valor, el que sea, a aquel tipo de objeto, por insignificante que haya podido parecer. Un valor ritual. Un valor de uso diario. Un valor decorativo. Un valor estético…. Con el paso del tiempo, y a medida de que la sociedad se va organizando en núcleos urbanos, en repúblicas o en monarquías, sus élites, es decir, las élites dirigentes, favorecen y potencian a los artistas. Quieren demostrar, y reforzar, si cabe, sus esferas de poder, mediante otros mecanismos. Y es así cuando surgen los mecenas y los protectores de intelectuales y de artistas que encargan trabajos de envergadura, a cual más espectacular. Y es así, también, cuando se crean los colectivos de artistas asociados, los gremios y las escuelas. Los talleres y los grupos de producción que trabajan, única y exclusiva- mente para un mercado, todavía exclusivo y restringido, pero mercado, al fin y al cabo. Un mercado que favore- ce un coleccionismo incipiente. Con el paso hacia la sociedad moderna, (ss. XV / XVIII), y contemporánea, (ss. XIX / XXI), el fenómeno del colec- cionimso adquiere otra dimensión. Otro protagonismo. No son tan sólo las clases dirigentes las que continúan comprando y consumiendo objetos de arte, sino que otras clases, las clases urbanas adineradas, consolidadas

RkJQdWJsaXNoZXIy NzgyNzA=