LLEI D'ART 2

52 contes morals que es presenten enllaçats en un paisatge idíl·lic), els místics, els sants i els devots, els bodhisattves còsmics i el Primer Dalai-lama. Les obres, d’una bellesa singular, il·lustren les diferents facetes del món tibetà: la història sagrada, els cerimonials i la importància dels ordes monàstics, entre altres. També permeten apropar- se a procediments artístics, com ara la pintura sobre te- les enrotllables (els thang-ka) o les escultures de bronze fetes amb la tècnica de la cera perduda, característics d’un art molt ritualitzat que ha mantingut una fidelitat inalterable als seus models al llarg dels segles. L’exposició L’art del Tibet. Imatges per a la contemplació, es comissariada per Miriam Lambrecht, conservadora de la Col·lecció de l’Índia i del Sud-est Asiàtic dels Musées royaux d’Art et d’Histoire de Brussel·les. Un dels objectius de l’Obra Social ”la Caixa” és organit- zar exposicions per apropar al públic les grans cultures del món. En aquest marc, el budisme tibetà ha esdevin- gut una referència habitual d’ençà que l’any 1996 es va presentar a Barcelona L’art sagrat del Tibet, una impor- tant exposició organitzada per la Tibet House de Nova York que va tenir una acollida excepcional, amb prop de 70.000 visitants. Posteriorment, l’Obra Social ”la Caixa” ha presentat mostres dedicades específicament als la- mes i a l’art de Bhutan, que han visitat un total de més de 300.000 persones. Quines són les raons de l’interès extraordinari que l’art budista desperta als països occidentals? Què hi busquen els milers de persones que s’hi interessen, fins al punt d’iniciar-se en un món complex de referents històrics, llegendaris i religiosos? Probablement, una alternativa al materialisme del món modern, que tendeix a prescindir de la tradició, dels relats que donaven sentit a la vida de la comunitat, dels valors espirituals. La gran qualitat de les pintures i escultures, la seva composició bigarrada i colorista, la condició d’elements de culte i la relació indi- vidual que hi estableixen els devots, encara n’augmen- ten l’aura. A la nostra època ja no es pot dir que l’art budista sigui un art exòtic o llunyà. Al llarg del segle XX , l’art tibetà s’ha difós i s’ha projectat a través de la cul- tura de masses, i els artistes occidentals s’hi han acostat amb reverència i n’han après les lliçons. La relació que establim amb la pintura i l’escultura contemporànies està molt marcada per aquesta influència oriental. L’ENSENYANÇA BÀSICA Originàriament, el budisme és una ensenyança que mostra als éssers humans el camí que els permetrà alli- berar-se del patiment. Les Quatre Nobles Veritats cons- titueixen la base d’aquesta ensenyança: el patiment va lligat a l’existència humana, l’origen del patiment rau en la passió possessiva, els éssers intenten vèncer aquesta passió àvida i l’únic mitjà per aconseguir-ho és el Noble Òctuple Camí. Aquest camí consisteix en el recte ente- niment, la recta intenció, la recta paraula, el recte com- portament, la recta forma de vida, la recta aspiració, la recta conducta en la vida i la recta concentració. Si se segueixen aquests preceptes, es desenvolupa una cons- ciència més profunda i es pot arribar a la realització de la vacuïtat, l’alliberament de tots els patiments o l’extinció total (nirvana). Quan s’aconsegueix l’alliberament total, s’abandona el cicle dels renaixements.