LLEI D'ART 2

57 El concepte de restau- ració, la definició de les seves metodologies, i so- bretot dels seus criteris és una història moderna que es desenvolupa amb el naixement de la cons- ciència de patrimoni cul- tural. El segle XVI s´inicia una modalitat de col- leccionisme d´obres d’art amb un criteri completament nou, i que el diferencia- va del practicat anteriorment: la de considerar el passat clàssic com a portador d’un llegat cultural extraordinari que era necessari recuperar. Als inicis del segle XIX amb el desenvolupament de les teories estètiques romàntiques s’inicia la cerca d´un lle- gat cultural nacionalista i a la vegada significativament europeu. Aquesta especificitat cultural quedarà palesa per a certs intel·lectuals europeus en el passat medie- val, i sobretot en el reconeixement de la seva màxima expressió artística: l’arquitectura gòtica dels segles XIII i XIV. Aquest procés de recuperació produirà una reflexió crítica envers l’arquitectura i llegat cultural de l’anti- guitat clàssica que esdevindrà un llegat concretament mediterrani i a la vegada, i conjuntament amb les se- ves recreacions desenvolupades amb el Neoclacisisme, l´arquitectura paradigmàtica dels organismes de poder. Aquest interès envers l´arquitectura gòtica com l´inici d´una cultura estrictament europea produeix el seu es- tudi i a la vegada l´interès per a la seva conservació. La fi- gura que millor representa una síntesi brillant d´aquests dos compromisos és l´arquitecte i erudit francès Viollet- le-Duc. Amb ell neix la primera sistemàtica de la res- tauració, fruit del seu estudi rigorós de les grans cons- truccions gòtiques. Amb ell s´origina l´anomenada restauració en estil. Consi- dera aquesta arquitectura dotada d´una coherència absoluta, la seva perfec- ció el porta a albirar un model ideal, un arquetip formal en el qual es de- senvolupen amb més o menys encert el conjunt de les construccions analitzades. El reconeixement i la sistematització d´aquest ideal feia possible per a Viollet- le-Duc la manipulació de les seves restes en tant que les aproximava a l´ideal que les havia creat. Aquestes inter- vencions tenien dues vessants: primerament despullar- lo de tot allò aliè que el pas del temps havia anat intro- duint, i que desvirtuava el seus continguts originals per restituir de nou la seva puresa artística. En segon lloc, la coneixença del model obria la possibilitat de completar algunes de les construccions que havien quedat trun- cades. A aquest criteri s’hi enfrontà de forma molt bel·ligerant John Ruskin. Crític i historiador d’art anglès que compartia amb Viollet-le-Duc la ma- teixa passió per l´Edat Mitja. A diferencia del francès, Ruskin, considerava que el vertader valor d´aquest pas- sat brillant, i de les seves restes, residia en la veritat moral que transmetien. Ruskin, immers en un entorn econòmic grollerament capitalista amb sistemes de pro- ducció alienants i vexatoris entenia les societats gremials de l´Edat Mitja i la seva estructura de fabricació basada en el treball artesanal, el paradigma definitiu capaç de relacionar de forma sublim l´art amb la col·lectivitat. Per a Viollet-le-Duc, el gòtic representava doncs una ve- ritat racional en la qual s´exposava l´arquitectura més de oficio El restaurador Alejandro Ferrant a la Seu Vella. Criteris de restauració © Requesens