LLEI D'ART 2

59 treball complementaries: la recuperació d´àmbits arqui- tectònics concrets i la restauració d´unitats ornamen- tals i escultòriques, en alguns casos extraordinàries, que vesteixen el monument. Aquesta nova fase dels treballs va modificar gradualment de forma subtil les metodo- logies emprades. Efectivament, els procediments més constructius i arquitectònics que varen caracteritzar els treballs de recuperació inicials, varen ser modificats gra- dualment per d´altres, les necessitats així o requerien, en els quals els esforços es destinaven a la recuperació de “la pell” de l´edifici i ampliar-ne a la vegada el seu coneixement constructiu. He tingut la sort de dirigir diversos treballs de restaura- ció que incidien en aquesta última vessant estratègica organitzada en el seu moment a través d´un pla director. En tots els projectes en que vaig participar observava els esforços extraordinaris que s´havien realitzat en el pas- sat per recuperar i restituir la claredat constructiva inicial completament malmesa. Els espais i paraments sobre els que actuàvem eren plens de traces que remetien a un passat recent de feixuga recuperació. De l´interior de la capella de Requesens, que havia estat dividida for- mant dos pisos (com tota la nau central ), el coronel Arjona descriu, en una guia destinada als soldats l´ any 1917, la funció que tenien en aquell moment. A l´espai superior s´enquibien unes latrines mentre que a la seva part inferior l´ espai es destinava a magatzems. La porta dels Fillols restava barroerament tancada per un paredat ordinari recobert de calç. Al seu atri s’hi va construir una mena de passadís d´obra nova que unia per l´exterior la capella de Requesens amb la capella de Jesús habilitada, aquesta última, com polvorí i presó en l´organització de la caserna. La modificació de l´espai sota imperatius estrictament funcionals va transferir una certa extravagància al mo- nument que impregnava profundament tots els seus àmbits. Al conjunt d´aquestes anomalies cal sumar-hi també el material de construcció emprat que en alguns casos, com el de la pedra anomenada de Lleida, és molt deficient. Aquest tipus de litologia va ser utilitzada per vestir els tancaments de la gran majoria d´espais mentre que per elaborar les parts arquitectòniques més emble- màtiques i escultòriques sortosament es va utilitzar en general un altre tipus de material, la pedra de Vinaixa, força més resistent. La figura i l´aportació d´Alejandro Ferrant a la Seu va ser del tot fonamental. Va suposar un exemple de flexibilitat intel·ligent a l´hora d´aplicar criteris de restauració apa- rentment excloents i adaptar-los a les necessitats que el monument requeria. Va representar l´inici d´una trajec- tòria complexa de recuperació de la Seu Vella des de que el 12 de juny de 1918 és declarada “Monumento Nacio- nal” sota l´iniciativa de l´arquitecte local Emili Llatas. Joan Pey Oliveras