LLEI D'ART 2

65 nous museus Nova societat, nous museus, nous públics Els museus han rebut diverses definicions al llarg de la seva història que enumeraven els objectius i les funcions d’aquesta institució, segons l’època i el règim ideològic imperant. Oberts al públic des de la seva creació du- rant la Revolució Francesa, tenien la missió d’apropar a la societat un patrimoni que durant segles havia estat monopoli de reis i de grups socials privilegiats. La re- volució burgesa va generar grans canvis en els camps social, econòmic i cultural, induint també als museus a ser partícips d’aquesta metamorfosi. Al segle XIX co- mença a divulgar-se una idea de museu que promulga que la funció d’un museu és la d’instruir, la segona la d’entretenir. Fins i tot va més enllà, ho ha de fer de for- ma entretinguda, amena i lúdica; doncs no oblidem que el públic que visita un museu ho fa en el seu temps de lleure. Amb l’arribada del segle XX, els Estats Units i els paï- sos de l’òrbita anglosaxona, van acollir els primers mu- seus que disposaven de importants programes divul- gatius destinats a tota mena de públic; aquest seria el cas del Metropolitan Museum de Nova York o el British Museum de Londres. Cal remarcar que als països amb major tradició museística, els museus com a instituci- ons obertes al públic, sempre han intentat ensenyar, inspirar o persuadir els seus públics. Però no serà fins a la dècada dels anys seixanta del segle XX, que es recla- marà que els museus participin en el marc dels canvis tecnològics i socials que van suposar l’aparició de les polítiques de l’anomenat “Estat del Benestar”. Aquest nou corrent va influenciar -de manera significativa- en la transformació de les estructures conservadores i monolítiques que fins als moment regien els destins dels museus. Els canvis van començar a ser més evidents a la finals de la dècada dels anys 80 del segle XX. De tota manera, nosaltres ens limitarem a apuntar en aquest article la definició de museu ofertada pel Consell Internacional de Museus (ICOM), l’any 1986: “ Una institució permanent, sense ànim de lucre, al servei de la societat i del seu desenvolupament, obert al públic i que realitza recerques sobre els testimonis materials de l’home i el seu context, els adquireix, els conserva, els comunica i naturalment els exposa amb finalitat d’estudi, educació i gaudi.. ” Aquesta definició institucional va ser reintepretada, pocs anys més tard, pel pedagog canadenc Michel Allard: “ El museu reuneix i exposa els objectes. Permet el seu anàlisi. Contribueix al progrés del coneixement i de la difusió del saber. Esdevé per al visitant un lloc de plaer i de gaudi. El museu realitza la funcions de “col·leccionista i educador”. Les afirmacions contingudes en les dues definicions an- teriors, contextualitzen les tres tendències principals que -històricament- han influenciat les teories i les pràctiques de la gestió dels museus contemporanis. P. P. Requena y M. Sabaté