LLEI D'ART 2

66 Una primera tendència reuneix als defensors de la veneració a l’objecte. El museu existeix abans de tot per reunir una col·lecció, perpetuar-la i enriquir-la amb els pas dels anys. El museu, es presenta com a testimoni i guardià de la civilització. Segons els partidaris d’aques- ta escola de pensament, l’objectiu principal del museu es centra en la conservació de l’objecte. Habitualment defugen la desitjable relació entre l’objecte i el visitant, limitant la seva intervenció a crear un marc favorable que -segons ells- inciti al visitant a la contemplació i la interiorització de l’obra. Faciliten elements contextuals d’ordre biogràfic, històric o estètic, que per mitjà de car- tells, petites guies, o a través de visita comentada facili- ten la relació entre el subjecte i l’objecte. És la teoria de l’art per l’art sintetitzada per Benjamin Ives Gillman del “Boston Museum of Fine Arts” que , l’any 1918, afir- mava que el museu d’art era primerament una institució cultural, deixant en segon pla l’educació. Una segona tendència confereix valor a l’objecte en la mesura que participa en l’aprenentatge par- cial o global del visitant. El museu es preocupa, abans de tot, d’enriquir el seu públic i no la seva col·lecció. Les col·leccions es consideren un mitjà per comprendre millor o apreciar un esdeveniment, una tècnica, un con- cepte, una etapa de la civilització, etc. L’objecte esdevé un document, al mateix nivell que un tractat o que un inventari. El visitant, per la mediació de l’objecte, acce- deix a un altre nivell de coneixement. Aquesta concep- ció reivindica la funció educativa del museu: la gran tas- ca del museu és educar el públic. Per últim, la tercera tendència que proposem con- sisteix en que es pot arribar a concebre el museu sense col·lecció. Implicat dins d’una comunitat, el mu- seu juga un rol social important. El museu es comporta com un catalitzador. És el visitant qui aporta els objec- tes, els seus records, la seva història. El visitant pot, per ell mateix, convertir-se a la vegada en objecte i subjecte: és l’Ecomuseu. En l’actualitat, el concepte de museu postmodern pressuposa la seva existència pel públic que el visita, concedint valor a l’objecte en la mesura que participa en el procés de descoberta o d’aprenentatge del visitant. D’aquesta manera, el museu ha de preveure les estratè- gies inclusives necessàries per facilitar l’accés de tots els visitants potencials sigui quin sigui el seu origen, creença © Museo de Arte Moderno de New York religiosa, capacitats, nivell socioeconòmic o cultural; en paraules del museòleg brasiler Camilo de Mello Vascon- cellos, els museus com a institucions públiques tenen un paper social de rellevància i, per tant, han d’assumir i actuar com a agents de canvis socials. Es constitueixin en eines per a la inclusió social d’aquells segments, ali- ens i distants d’una institució pendent de ser coneguda i apropiada. Els autors d’aquest article considerem que l’actual situ- ació d’imparable generació d’informació està provocant desconeixement, dispersió i caos cultural. Ens trobem immersos en una era d’efervescència de noves formes de patrimoni intangible, cibernètic i virtual, que no con- tribueix a evitar una fractura social i tecnològica cada vegada més evident. En aquest context, cada vegada més són necessaris espais de socialització, de convivèn- cia i diàleg; els museus i les col·leccions que conserven, com a reflex d’uns esdeveniments històrics i socials po- den contribuir a la millora de la qualitat de vida de la societat. La visita al museu és un acte de comunicació que reflecteix l’esdevenir de la vida actual, una experièn- cia que convida al visitant a un diàleg amb la història i el present, mites vells i nous, tradicions i ritus. Així doncs, defensem un museu plural, democràtic i accessible que respongui als reptes que el món actual ens planteja. El museu del segle XXI esdevé un context d’aprenentat- ge i gaudi que disposa d’elements d’exploració propicis al desenvolupament de la sensibilitat, del coneixement i de la cultura. Aquesta coneixença no pot ser privilegi d’uns determinats segments de la societat, sinó que ha d’estar a l’abast de tota la comunitat, posant especial èmfasi en aquells col·lectius que requereixin d’experièn- cies adaptades a les seves necessitats. Miquel Sabaté Navarro. Museòleg. Patrícia Pérez Requena. Historiadora de l’art. BIBLIOGRAFIA M. ALLARD et S. BOUCHER: Le musée et l’école. Cahiers du Qué- bec-Psychopedagogie. Ville La Salle. Canadà, 1991. A.V: Ébauche de polítique pédagogique pour le projet du musée de la Nouvelle-France , Groupe de recherche sur l’éducation et les musées- Université du Québec à Montréal, 1998. B.I. GILLMAN: Museum ideals of purpose and method , 2a ed. 1981, Cambridge: Harvard University Press, 1923. DUSSAULT, Louis: La revaluación del museo . En VII Congreso inter- nacional de la Federación de los Amigos de los Museos (Ac- tas. Córdoba, 2-6, abril de 1990), Madrid: Junta de Andalucía, 1991. VASCONCELLOS, C., Los retos de la Inclusión Social en los Museos Universitarios Brasileños: El proyecto educativo del Museo de Arqueología y Etnología de la USP con la Favela São Remo , 6º Congreso Internacional de Museos Universitarios, Nuevos Caminos para los Museos Universitarios. 2006. «Déclaration de Paris », dins de Museum , Paris: Unesco, vol. 37, 1985.