LLEI D'ART 2

7 la entrevista Montserrat Macià ens acull amablement al seu despatx per tal de realitzar l’entrevista; dins de les oficines del museu hi ha molt moviment degut als darrers esdeveniments. L’entrevista transcorre de forma agradable. És llicenciada en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona i té un màster d’art en la mateixa universitat. Va realitzar la seva tesi doctoral centrada en la Seu Vella de Lleida. Actualment, i des de 1999, és directora del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal. P: De les 10000 obres que té el museu, 974 es troben exposades permanentment. Provenen de diferents col·leccions o fons: del fons del Museu Diocesà, del fons de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, del fons de la Catedral i del gabinet numismàtic de la Diputació. Pel que fa a les obres que estan emmagatzemades, està previst exposar-les a la sala temporal? Si són exposades, seguiran un criteri, ja sigui temàtic, per etapes cronològiques, corrents artístiques, diferents cultures, etc.? R: La política d’exposicions temporals que tenim plantejada, abraça dues línies: una és la d’exposicions temporals de producció pròpia i l’altra línia seria rebre exposicions itinerants o fer exposicions en col·laboració amb altres entitats museístiques. La primera de les línies estaria programada, produïda i dirigida des del museu i el seu objectiu seria poder anar desenvolupant els eixos temàtics que l’exposició permanent obre o esbossa i que no acaba de desenvolupar del tot. Per exemple, l’escola de Lleida del segle XIV, que és un dels fenòmens més singulars del territori de Lleida; m’encantaria algun dia fer una exposició temporal dels retaules de pedra i poder portar retaules de l’escola de Lleida que estan exposats en diferents equipaments museistics. P: Una de les últimes adquisicions del museu ha estat una escultura exempta de St. Antoni del segle XIV comprada al Metropolitan Museum de Nova York. Teniu esperances de trobar més obres de Lleida i comarca? R: Si, l’esperança sempre està oberta i pel que sabem encara hi ha obres que estan en antiquaris o en col·leccions privades i que algun dia poden sortir. Precisament, aquest St. Antoni ens va interessar per ser de l’escola de Lleida, per ser de l’estil que caracteritza els nostres retaules de pedra i com ens volem especialitzar en retaules de pedra del segle XIV, per que és un dels fenòmens més singulars de la història de l’art del territori lleidatà, doncs tenim l’obligació que les adquisicions del museu s’encarin a reforçar aquells moments “estel·lars” que caracteritzen el territori. P: Comes troba en aquestsmoments la problemàtica de les obres en litigi? La Montse somriu, segurament s’esperava la pregunta. R: Doncs es troba com estàvem fa un any, esperant que el Tribunal de la Rota Romana digui alguna cosa. P: En l’exposició permanent hi ha exposades una vintena d’obres de les 113 que reclama l’Aragó. La inclusió de les obres a l’exposició sense que s’hagi arribat a una conclusió respecte a les obres, ha tingut una reacció a l’Aragó; que opina envers aquest tema? R: Nosaltres, com a tècnics gestors d’una col·lecció museística actuem amb tota la responsabilitat i la nostra obligació era estar al marge d’aquest litigi i seleccionar els objectes que havien de concorre a l’exposició permanent en funció d’allò que necessitava el discurs. Les reaccions és una cosa que nosaltres no podem Entrevistamos a: Montserrat Macià i Gou Directora del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal des de l’any 1999.