LLEI D'ART 2

8 controlar, ni la reacció d’Aragó ni la del públic lleidatà, que ha sigut una reacció molt positiva perquè a hores d’ara han passat pel museu 16.000 persones, reacció que és esplendorosa i fantàstica i a nosaltres ens anima molt. P: L’edifici del nou Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, obra de l’arquitecte Joan Rodón, va ser triat per concurs; quins criteris vau seguir a l’hora de decidir quin era el projecte que més s’adequava al Museu de Lleida? R: Nosaltres, prèviament al concurs arquitectònic, vam redactar un document que establia les necessitats arquitectòniques de l’edifici en relació a les funcions que havia de desenvolupar el museu. En aquell document hi havia tots els grans espais interrelacionats entre si que necessitàvem per poder desenvolupar les gestions ordinàries d’un museu. Aquest document és el que va regir aquest concurs d’arquitectes i el que més ens va semblar que s’atansava a les necessitats que havien establert en el document va ser el que vam triar. P: El museu ha demostrat un respecte i conservació envers obres arquitectòniques anteriors, incloent dins del museu l’antiga església de les Carmelites. També mostra una relació directa amb altres edificis pròxims com són el Bisbat, l’església de St. Llorenç o la Biblioteca Pública. En molts casos, des de dins del museu es poden veure aquests edificis. R: Exactament, en el document nosaltres dèiem que el museu s’havia d’interrelacionar amb tots aquells elements patrimonials del seu voltant. Això obeeix a un concepte més genèric que és que el museu vol ser un museu de territori i com a tal ha de ajudar a potenciar el patrimoni del territori. Aquest és l’eix conceptual que inspira la museologia del museu i està clar que des del punt de vista arquitectònic això també ho havia de reflectir d’alguna manera. L’arquitecte ho va resoldre molt be amb els grans finestrals que miren cap a St. Llorenç i cap a la catedral. En el document també dèiem que volíem conservar, després d’haver fet un estudi acurat de quins eren els elements preexistents de la Llar de St. Josep (que originàriament havia sigut un convent carmelita), quins eren els elements que tenien un valor patrimonial i aquests eren la capella del convent carmelita i la façana del carrer Lluís Besa i la que mira cap a St. Llorenç, la del carrer St. Crist. En el document vam establir que l’església havia de ser l’eix vertebrador de la nova arquitectura i que s’havien de conservar les dues façanes. P: La seva ubicació ha estat molt important, ja que es troba en un gran lloc al centre de la ciutat de Lleida. Quines avantatges creu que comportarà aquesta important ubicació? R: Aquesta va ser una aposta molt important que va fer la Diputació de Lleida, ja que la Llar de St. Josep era propietat de la Diputació i la va cedir al consorci del Museu. La Diputació ja havia batejat aquest espai on s’ubica el Museu, la Biblioteca pública i l’Arxiu, com a Illa Cultural, i realment és una illa cultural que poques ciutats tenen al mig de la ciutat. El Museu, urbanísticament fa un paper molt important, és com una ròtula urbanística ja que lliga la Rambla d’Aragó amb l’eix comercial. A més a més, el dia que hi hagi la plaça de l’illa cultural ajardinada i urbanitzada serà un espai amb molt encant que tots els lleidatans podrem gaudir. P: Gairebé 13000 persones van visitar el museu en la seva primera setmana, que va estat obert de forma gratuïta. Quina ha estat la resposta del públic a l’apertura del nou museu? R: Ha sigut una resposta que tot l’equip humà del museu no ens podíem imaginar. Aquells dies fins i tot es van fer cues i a més a més de la quantitat de gent, també era la bona rebuda, és a dir els comentaris que la gent feia. La gent se’l sentia seu, perquè sortien dient: ens ha agradat molt però hi ha el tema de la llum i de les cartel·les que no s’acaben de veure; les crítiques eren positives, com dient milloreu-ho perquè és la única cosa que no acaba de funcionar. La bona acollida per part de la gent compensa molt la feina d’anys en que estàvem esperant que el projecte es materialitzés. P. Requena