LLEI D'ART 2

9 El conjunt monàstic es troba a dos quilòmetres al sud de Seròs a la comarca del Segrià. La seva situació és privile- giada i ofereix la possibilitat de conèixer una zona molt rica, tant des del punt de vista de patrimoni com de paisatge, com és la subcomarca del Baix Segre. Sobre una torre d’època islàmica a principis del segle XIII (1201) es va construir la primera casa trinitària de la Península Ibèrica a Avinganya. Les investigacions arque- ològiques que paral·lelament s’han realitzat al procés de recuperació arquitectònica de l’edifici han permès co- nèixer la seva evolució històrica. Per un altra part tenim l’àrea residencial de la comuni- tat religiosa, formada pel claustre i les edificacions que l’envolten per l’est, el sud i l’oest; amb una cronologia dels segles XVII-XIX, a excepció de la zona oriental del claustre on hi ha encara en peu un parament gòtic i les restes de la primera torre andalusina. Cal afegir però que allò que millor coneixem és el tem- ple, ja que la resta de dependències monacals foren totalment modificades a partir del segle XVII. L’església té també tres moments clarament diferenciats: per una banda la primera construcció realitzada en la primera meitat del segle XIII; en segon lloc la reforma realitzada en època gòtica i finalment la barroca. Les referències històriques ens parlen de l’existència al segle XI d’una torre propietat de Yahya Ibn Ganiya, que explotava una fèrtil finca a la vora del Segre. L’any 1149 van ser conquerides la ciutat de Lleida i les terres del seu voltant per Ramon Berenguer IV, llavors la vella propietat andalusina dAvinganya, va ser lliurada a Pere de Bellvís; el qual la va cedir a Joan de Mata per fundar la primera casa trinitària. L’any 1201 es consagra el primer temple, situat vora l’antiga torre àrab. El primer temple esdevé un bon exemple de les senzilles construccions que els ordes me- nors realitzaren en el moment de transició del romànic al gòtic. Una sola nau amb la coberta sostinguda per tres arcs diafragma. A l’interior del presbiteri, destaquen unes pintures de gust àrab que testimonien la forta pre- sència de la cultura islàmica al Baix Segre. A partir de 1236, la comunitat masculina viu una forta crisi econòmica que culminarà amb la cessió d’Avinga- nya a la forta família dels Montcada; en aquest moment es crea a Avinganya la primera comunitat femenina de monges trinitàries fundada per Constança de Montca- da filla del rei d’Aragó Pere II, i maridada amb Guillem Ramon de Montcada, la qual un cop vídua, pren pos- sessió d’Avinganya. És ara quan s’engrandirà la casa i es reformarà l’església. Durant la segona meitat del segle XIII es construirà una capella de volta apuntada al costat nord que comptarà per primer cop amb l’heràldica dels Montcada, formada per sis pans sencers i dues meitats. Però els canvis més destacats es faran al segle XIV, de la mà de Berenguera de Montcada, néta de Constança, que obrirà dues capelles gòtiques, la més gran al nord, la qual es convertirà en un panteó de la família Mont- cada i un altra de més petita al sud, on s’aixoplugaran les despulles de Berenguera i del seu marit Bernat Jordà de l’Illa A finals del segle XVI, es torna a instal·lar a Avinganya la comunitat masculina, començant en aquest moment la seva etapa més fosca i menys coneguda; però curi- osament bona part de la imatge actual del monestir d’Avinganya és d’aquesta època. A partir del segle XVII es construirà el campanar, el claustre i les diferents edifi- cacions residencials que l’envolten. L’edifici al llarg del temps viurà els estralls de les guerres, però el seu abandó definitiu es produirà el 1835 amb la desamortització de Mendizábal. Les conseqüències de la desamortització foren nefastes per a la conservació de l’edifici, el qual poc a poc res- tarà abandonat. La ruïna serà un fet i l’espoliació una constant. Jacent de la sepultura de Berenguera de Montcada (Servei d’Audiovisuals de l’IEI) AVINGANYA Un patrimoni que cal descobrir del Baix Segre