LLEI D'ART 3

31 namiento de productos que el propietario obtenía de sus tierras, como maíz, aceite o vino. Finalmen- te, algunas de aquellas construcciones, que aún representan todo un referente dentro de nuestro paisaje, sufren las consecuencias de las guerras carlinas, por lo que muchas de ellas, con el paso de los años, se fueron convirtiendo progresivamente en ruinas y sus restos perduran sumidos en el olvi- do más general, a excepción de aquellos casos en los que se aprovecharon cada una de sus piedras como material de construcción. Afortunadamente, el empeño de algunas entidades excursionistas ha- cia finales del siglo XX colaboró en un aumento de la sensibilidad hacia un patrimonio importante, no sólo por su presencia monumental, sino también por la trascendental historia que representa. El va- lor patrimonial de todas las fortificaciones cuenta con la máxima categoría de protección, ya que se erigen como Bienes Culturales de Interés Nacional. Los diez castillos de Lleida La provincia de Lleida es la más extensa de Cata- luña y ocupa todo el occidente del país, desde el Pirineo hasta el río Ebro. En una zona tan repre- sentativa de esta nuestra geografía, se encuentra una buena muestra de la formación y de la evolu- ción de nuestra historia y, en especial, a través de los castillos.Así pues al norte, podemos ver, a am- bos lados del Pirineo, tanto por la banda aranesa como la de Ribagorça, la de Pallars o la de l’Urgell, que las fortificaciones son más escarpadas, ya que como núcleo central de los condados pirenaicos el esfuerzo defensivo estaba esencialmente diri- gido hacia la frontera con el Islam. A caballo del Montsec, es donde encontramos la mayor cantidad de fortificaciones, y aunque conviven simples to- rres de vigilancia con castillos de mucha más en- vergadura, todas ellas son magníficos testimonios de un pasado. construccions, que encara són un referent en el nostre paisatge, pateixen les conseqüències de les guerres carlines i moltes amb el pas dels anys s’enrunaran progressivament i les seves restes perviuran sumides en l’oblit més ge- neral, a excepció de per aquells que s’atansaren a aprofitar les seves pedres com a material d’obra. Finalment l’estima pel país, que aportaran a les acaballes del segle XIX les entitats excursionistes, augmentarà la sensibilitat envers un patrimoni im- portant per la seva presència monumental i per la trascendental història que representa. El valor pa- trimonial de totes les fortificacions compta amb la màxima categoria de protecció, ja que són Béns Culturals d’Interés Nacional. Deu castells de Lleida La província de Lleida és la més extensa de Ca- talunya i ocupa tot l‘occident del país, des del Piri- neu fins al riu Ebre. En una part tant representativa de la nostra geografia es troba una bona mostra de la formació i de l’evolució de la nostra història, i en especial a través dels castells. Així al nord podem veure com a redós del Pirineu, tant per la banda aranesa com per la de la Ribagorça, la del Pallars o la de l’Urgell, que les fortificacions són més escadusseres, ja que com a nucli central dels comtats pirinencs l’esforç defensiu era sobretot en la frontera amb l’Islam. A cavall del Montsec és on trobarem el major nombre de fortificacions, moltes són senzilles torres de guaita, d’altres castells més desenvolupats, però tots són magnífics testimonis d’un passat La Diputació de Lleida va passar a ser propietària dels castells de Guimerà, de Montllobar (Fígols de la Conca), de Bar (el Pont de Bar), de Conques (Isona i Conca Dellà), d’Escaló (la Guingueta d’Àneu), d’Orcau (Isona i Conca Dellà), i de Pui- gcercós (Tremp) l’any 1971. Posteriorment l’any 1973 foren novament cedits per l’Estat el castells de Rialp, de Castellbó (Montferrer i Castellbó) i d’Alòs de Balaguer. D’aquesta manera el patri- moni fortificat propietat de la Diputació és de deu castells. D’aquestos hi ha quatre que estan en ple Pirineu i que el seu origen està relacionat amb el Castell d’Orcau Castell de Bar