CERCLE 9

6 breu ressenya sobre giacometti Fill d'un postimpressionista suís, Alberto Giacometti (Borgo- novo, 1901 - Coira, 1966) va mostrar interès pel dibuix des de molt petit, vocació que el va acompanyar al llarg de tota la seva vida. Després de passar per l'Escola d'Arts i Oficis de Ginebra, als 18 anys es va traslladar a París, ciutat on va resi- dir pràcticament fins a la seva mort. Allà l'artista va comen- çar a treballar en dues de les seves principals inquietuds: el simbolisme i la simplificació en la representació de la figura humana fins a aquell punt previ a l'esvaïment. És aleshores, a mitjans dècada de 1940, quan el suís perfila el seu estil icònic i obre un període figuratiu característic, amb petites figures humanes extremadament estilitzades, de tacte rugós i aspecte lànguid, influït per les experiències viscudes durant la Segona Guerra Mundial. I és justament amb l'acabament del conflicte, el 1945, i fins a la seva defunció, quan tota la seva producció se centra obsessivament al voltant de la seva singular percep- ció de la figura i el rostre humans, de la seva presència i de la seva essència. «L'artista existencialista perfecte, (...) a mig camí entre l'ésser i el no-res», com el definia Jean-Paul Sartre. I és que, per a l'artista, és la mateixa matèria la que dona for- ma a l'escultura la responsable de la seva fragilitat i infortuni. El sempitern color gris, metàfora de la vida mateixa segons les seves pròpies paraules, bé va poder acompanyar la seva vi- sió al llarg de tants i tants passejos per un París fosc, esquitxat de figures més mentals que no pas corpòries. «Sento una forta emoció davant de l'obra de Giacometti, quelcom profund que només se sent davant de l'art veritable, aquell que és capaç de resistir immutable el pas del temps» Carmen Giménez Martín (Casablanca, 1943) és conservadora d'art del segle XX del Museu Guggenheim de Nova York i una de les principals autoritats mundials en la figura i l'obra de Picas- so. Acadèmica honorària de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, està considerada com una de les màximes expertes en escultura modernista. Forma part del Patronato del Museo Nacional del Prado i de la Fundació Pilar i Joan Miró. Ella ha estat qui ha comissariat aquesta mostra i entén l'expo- sició com una visita pòstuma on les escultures de l'artista tran- siten per les galeries d'un museu que, paradoxalment, l’artista suís no va arribar a visitar mai. Dins del marc de celebracions del bicentenari de la pinacoteca, en col·laboració amb la Comunitat de Madrid i la Fondation Beyeler i amb el suport de l'Ambaixada de Suïssa i el Grup Mirabaud, el Prado acaba de clausurar la mostra Giacometti al Museo del Prado, una cuidada selecció de vint obres d'un dels artistes més inquietants, enig- màtics i influents del segle XX, el qual concebia l'art com a punt de trobada del passat i el present, entenent com a atemporal la representació de la figura humana, la seva solitud i el seu aïllament. Carmen Giménez Martin De la mà de Carmen Giménez Martin Entendre Giacometti